L’Espai Companys del Tarròs, a Tornabous (Urgell), compta des d’aquest diumenge amb una nova instal·lació a la seva exposició permanent. Es tracta d’una part de la barana del pont Avenida d’Irun on el president va ser entregat al franquisme el 29 d’agost de 1940, fa just 81 anys. La peça l’ha donat l’Ajuntament d’Irun, animada per l’Associació de Memòria Històrica Kepa Ordoki. Es tracta d’una mòdul de 67 quilos de ferro colat que formava part de la barana de la passarel·la. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha afirmat que es tracta d’un gest de “reconeixement i reparació” que reivindica la figura de Companys, però també de la “nostra història contemporània i els valors democràtics”.
L’acte ha comptat amb la participació de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i de representants de l’Ajuntament d’Irun i de l’associació Kepa Ordoki, entre altres. Ciuró ha assenyalat que es tracta d’una donació amb un “simbolisme especial per als catalans”, ja que el pont d’Irun, a més de ser el lloc on es va lliurar Companys al franquisme, també va ser utilitzat per moltes persones que a l’any 1936 fugien de la guerra “a qui el mateix Companys havia ajudat a gestionar les necessitats bàsiques”. “Quina paradoxa més cruel. Per a uns va ser la seva salvació i per a Companys va ser la seva sentència de mort”, ha afegit.
Ciuró també ha assenyalat que l’entrega de la barana és un gest de “reconeixement i reparació”. “Reforça els llaços entre dos pobles que tenim com a base els valors democràtics, però també la voluntat de voler ser i decidir el nostre futur”.
Per tot plegat, la consellera ha dit que la Generalitat porta anys treballant per recuperar la memòria històrica i ha reiterat que l’any vinent el Govern presentarà l’avantprojecte de la Llei catalana de memòria democràtica, que entre altres mesures, evitarà actes públics d’exaltació o d’homenatge al franquisme o privarà d’ajudes públiques aquelles persones o entitats que contravinguin el que estableix la llei.
Finalment, la consellera ha assegurat que “reivindicar la figura de Companys vol dir reivindicar també les víctimes de la guerra, la postguerra i la dictadura, la nostra història contemporània i els valors democràtics que ens sustenten com a societat”.
Una iniciativa de l’associació Kepa Ordoki
La donació del fragment de barana ha estat possible gràcies a la iniciativa de l’Associació de Memòria Històrica Kepa Ordoki, que va presentar una moció a l’Ajuntament d’Irun que animava al consistori a fer entrega de la peça a la Generalitat de Catalunya en reconeixement i reparació de la memòria del que va ser president del govern català entre 1934 i 1940.
Aquesta barana representa un gest de reparació. La de Catalunya i la de comarca del Bidasoa són dos memòries compartides que tenen un objectiu comú: l’amor a la llibertat de dos pobles treballadors”., ha explicat el secretari de l’entitat, Peli Lekuona.
La moció, que es va aprovar al desembre de l’any passat, també demana la col·locació d’una placa sobre el mateix pont que serveixi per explicar aquest capítol de la història. El consistori d’Irun preveu realitzar, “en la major brevetat possible”, un acte per formalitzar la col·locació d’aquest element, segons ha indicat el seu regidor delegat, Santi Jiménez.
L’any 2019, l’Ajuntament d’Irun va començar la reparació de l’històric pont Avenida, atès el mal estat de conservació. L’actuació va permetre recuperar 65 mòduls i 65 elements ornamentals d’aquesta barana, la majoria dels quals s’han sortejat entre la població. Altres s’han reservat per a l’hoteleria i la restauració, mentre que un mòdul s’instal·larà al futur museu de la ciutat basca i un darrer és el que s’ha entregat a la Generalitat.
El pont Avenida és un indret històric. Va ser construït l’any 1915 sobre el riu Bidasoa com a pont internacional per connectar Irun amb la ciutat francesa d’Hendaia. El pont es va convertir en un camí d’exili durant la Gerra Civil, però també durant la Segona Guerra Mundial.
La deportació de Companys
El 26 de gener de 1939, amb l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el govern de la Generalitat va abandonar la capital. Lluís Companys va iniciar llavors l’exili cap a França, pel coll de Lli, a l’Alt Empordà, acompanyat del president del govern basc, José Antonio Aguirre.
La Gestapo el va detenir el 13 d’agost de 1940 a Ar Baol-Skoubleg (França), amb l’ajut de l’agent de l’ambaixada franquista a París, Pedro Urraca. Després de passar per les presons de La Santé (París) i Font du Hâ (Bordeus), el 29 d’agost va ser entregat a la policia franquista a l’Avenida Zubiko d’Irun (el pont Avenida d’Irun).
Posteriorment, el van traslladar a Madrid, on va ser torturat. Poc després, el van portar a Barcelona, on va ser afusellat al castell de Montjuïc el 15 d’octubre de 1940, després d’un judici militar sumaríssim sense garanties processals. Lluís Companys és l’únic president de govern escollit de manera democràtica que ha estat assassinat pel feixisme a l’Europa occidental.
