L’escriptor i activista kenyà Ngugi Wa Thiong’o ha rebut aquest dimarts el XXXI Premi Internacional Catalunya per la seva “distingida” i “arriscada” obra literària i per la seva defensa de les llengües africanes, basada en la noció de l’idioma com a cultura i memòria col·lectiva en una cerimònia encapçalada pel president de la Generalitat, Quim Torra. Wa Thiong’o ha celebrat la recepció del premi “tant pel kukuiu -la seva llengua materna- com pel català com per totes les llengües minoritzades per les anomenades llengües imperials”. També ha defensat que les llengües es relacionin en termes d’igualtat, i ha assegurat que el monolingüisme és “el monòxid de carboni” de les cultures, mentre que el multilingüisme n’és “l’oxigen”.
En la seva intervenció, Torra ha tingut un primer record per a un altre dels guardonats del Premi Internacional Catalunya, el recentment desaparegut bisbe Pere Casaldàliga, “un home lluitador per la llibertat i la dignitat dels pobles indígenes”.
Ja dirigint-se a Wa Thiong’o, que ha intervingut a l’acte per videoconferència, Torra li ha agraït que hagi fet “tan bé” la seva feina “com a escriptor i com a lluitador” en defensa de les llengües minoritàries i maternes “com una arma contra el supremacisme de les cultures dominants”.
El president de la Generalitat també ha aprofitat per assegurar que la persecució de la llibertat d’expressió no és un fet que se circumscrigui en exclusiva a l’Àfrica postcolonial. Al seu parer a l’Estat espanyol també “està amenaçada”, i ha recordat que “entitats i persones han hagut d’exiliar-se” per “escriure una cançó”.
A més ha opinat que la “universalitat i vigència” de l’obra del premiat sobre les llengües minoritzades “es pot extrapolar a la llengua catalana”, i per això ha defensat que avui es parli encara de normalització lingüística.
De la seva banda, Ngugi Wa Thiong’o ha celebrat la recepció del premi “tant pel kukuiu -la seva llengua materna- com pel català com per totes les llengües minoritzades per les anomenades llengües imperials”.
També ha reflexionat que “per tal que poques llengües existeixin moltes altres han de deixar d’existir”, i ha criticat que aquestes “llengües imperials” es creguin “més que les altres” i s’erigeixin com “les reines de les llengües”. Aquest, ha subratllat “va ser el cas de Catalunya sota Franco” o el dels “indis nord-americans”. També ha passat, ha recordat, “a Nova Zelanda, Austràlia, l’Asia o l’Àfrica”.
Per això ha defensat que “independentment del nombre de parlants” les llengües no s’han de relacionar en termes de jerarquia sinó d’igualtat, i ha assegurat que el monolingüisme és “el monòxid de carboni” de les cultures, mentre que el multilingüisme n’és “l’oxigen”. La traducció, ha dit, “construeix ponts entre cultures”.
En el decurs de l’acte de lliurament, hi ha hagut la intervenció per videoconferència del propi guardonat, així com de la presidenta delegada de Premi, Mary Ann Newman; de l’editora de l’obra del professor Ngugi, Laura Huerga, de l’editorial Raig Verg; de l’escriptor i president del PEN Internacional, Carles Torner; del professor Simon Gikandi i de l’escriptora Aminatta Forna.
L’escriptor és un dels autors africans més prolífics i reconeguts, que en tots els seus gèneres barreja la profunditat de les tradicions africanes amb una descripció “sensible” i “despietada” de la situació social i política del seu país, Kenya. El jurat va destacar la combinació entre l’anàlisi crític de l’entorn social amb un “empàtic” i “incisiu” tractament dels personatges.
El jurat va considerar que Ngugi Wa Thiong’o, que s’autoanomena “guerrer de les llengües”, qüestiona la tendència dels escriptors africans a escriure en les llengües dels colonitzadors. De fet, en un dels seus assaigs més influents, ‘Descolonitzant la ment’, reivindica l’ús de les llengües maternes com una arma contra el supremacisme de les cultures dominants, tant a l’Àfrica com a la resta del món.
Com a dramaturg buscava que les obres de teatre tinguessin un caire social i polític. L’obra ‘Em casaré quan vulgui’, representada en kikuiu, la seva llengua materna, li va merèixer un any en presó preventiva. Des de llavors va decidir abandonar l’anglès com a llengua de creació i a la presó va escriure la seva primera novel·la en paper higiènic en llengua kikuiu, ‘Dimoni crucificat’.
En el terreny de l’assaig, ha contribuït a la teoria del colonialisme i a la literatura testimonial, combinant l’assaig i autobiografia en un exercici magistral d’evocació alhora personal i històrica. Segons el jurat, en l’obra es concep el poder de la imaginació capaç de percebre allò universal en la “peculiaritat més diminuta com una experiència viscuda”.
Candidatures
74 candidatures es van presentar al premi de 2020. Precisament el jurat ha considerat que la qualitat de tots els que s’han presentat ha estat molt alta però que la decisió dels membres del tribunal per escollir Ngugi Wa Thiong’o ha estat molt “contundent”.
