La fira d’art contemporani SWAB ha presentat aquest matí la seva última edició. Enguany l’organització ha procurat un programa basat en l’art underground de Nova York, dirigit per Lopez Omar alhora que ha fet una forta aposta per les fàbriques de creació de Barcelona.
El Pavelló italià de Montjuïc acollirà fins aquest diumenge a 60 galeries dels cinc continents del món, en un programa general del qual destaquen dues galeries nostrades, Galeria ADN i Rocio Santa Cruz. L’última exposa l’obra de Julia Llerena. L’artista sevillana mostra les seves disseccions de l’espai públic segons el llenguatge de l’arqueologia en una obra amb un estil inconfusible. La seva peça Recorrer ha guanyat el Premi Mango.
D’altra banda, la Galeria ADN es torna a situar en l’avantguarda de l’art social al principat, exhibit l’obra de Pep Vidal. Un artista que vam poder gaudir la primavera de 2017 a la seva seu del carrer Enric Granados. Pep Vidal, matemàtic de formació, explora els processos de canvis que es produeixen arreu per tal extrapolar-los al món de les arts plàstiques.
El programa comissariat per Caterina Almirall: Ephemeral, exposa a artistes residents en fàbriques de creació. Com ha explicat Almirall, tots els artistes del programa s’han centrat en l’explotació del material en ell mateix per tal de crear obres. El programa està exposat enmig dels stands de les galeries, cosa perfecta per tal d’endinsar-nos en els mons dels joves artistes d’aquest país o que simplement hi resideixen i poder entrar en els seus universos.
Entre ells cal destacar a Julia Calvo. La seva obra reconstrueix amb materials efímers i translúcids el Pavelló dels artistes reunits de l’Exposició Universal de 1929 a Barcelona. La construcció va ser dissenyada per Puig i Cadafalch, però discrepàncies posteriors van fer que l’arquitecte abandonés el projecte. Els artistes presents en el pavelló estaven fora de la selecció oficial i hagueren de presentar-s’hi de manera privada. En l’interior de l’estructura podem veure un òrgan fet amb roba groga. La peça es qüestiona la fira d’art, alhora que també la relació de SWAB amb els fets d’octubre.
Lara Fluxà és una artista que cal tenir en consideració. La seva obra A_Nivellaments representa o sembla una escala feta de provetes de laboratori plenes de dos líquids, un té una densitat superior a l’altre i amb els pas de les hores es van separant. Com destaca Caterina Almirall, “la incomoditat generada per la peça augmenta a mesura que ens hi apropem”. Alhora que la seva bellesa plàstica ens la fa admirar. Una peça que bé mereix l’espai que ocupa.
Per últim, cal recalcar la falta de qualsevol referència a la situació política de la ciutat comtal. Ni els fets de l’1-O que l’any passat preocupàvem menys a la fira que “un partit del Barça” o altres lluites com l’habitatge, l’economia, etc. No són materials sobre els que han treballat els artistes o que han seleccionat els organitzadors. D’aquesta manera, enguany podem veure com les fàbriques de creació han produït una generació d’artistes molt interessants, veiem com l’art i la societat cada dia estan més separats.
