L’ús de les llengües a parlaments i governs és una qüestió a l’ordre del dia des de l’aprovació de la reforma del Reglament del Congrés dels Diputats per permetre parlar-hi català, basc i gallec, i que ha comptat amb la ferma oposició del PP i Vox. A Catalunya les institucions també han de vetllar pels drets lingüístics dels parlants tant del català, com de l’occità –aranès a l’Aran-. Amb uns 5.000 parlants segons dades de l’Idescat del 2013, l’aranès és oficial a tot el territori català. Així, les institucions emprenen mesures tant per fomentar-ne l’ús com per garantir-ne l’oficialitat, com per exemple la traducció de totes les lleis i d’alguns acords de Govern, o l’oferta de cursos formatius per a diputats.
La situació de l’aranès al Parlament i del català al Congrés, doncs, és ben diferent. En el cas de l’occità, o aranès a l’Aran, des del 2006 està reconegut com a llengua oficial a tot Catalunya i no només al territori d’on és propi, tal com recull l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Això implica que, per exemple, qualsevol ciutadà pugui dirigir-se en aranès a les administracions de la Generalitat en qualsevol punt de Catalunya, i no exclusivament a l’Aran.
L’Estatut va suposar un abans i un després per a l’aranès, però el blindatge dels drets lingüístics dels seus parlants no va acabar aquí, i el 2010 és va aprovar la llei de l’occità, aranès a Aran, que en va regular l’oficialitat, l’ús i l’ensenyament.
Per tot plegat, el de l’aranès no és el mateix tractament que rep el català a l’Estat, per tant, ja que el català només és llengua oficial a Catalunya i no a totes les comunitats autònomes. Aquest és l’argument principal, doncs, perquè al Parlament no s’utilitzi traducció simultània en les intervencions en aranès, per exemple, com sí que passarà des d’aquesta setmana al Congrés amb el català, el basc i el gallec.
El 2022 es va pronunciar al Parlament 10 vegades més paraules en aranès que el 2021
Malgrat l’estatus de què gaudeix l’aranès, no és una llengua àmpliament utilitzada a la cambra legislativa catalana, especialment pel que fa a intervencions orals, per bé que el seu ús ha augmentat el darrer any.
L’Oficina d’Aran del Parlament s’ha centrat els últims anys a normalitzar l’ús de l’aranès en les intervencions dels diputats, tant en les sessions del ple com de les comissions. Una de les maneres per aconseguir aquesta normalització ha estat fer un registre detallat de les intervencions en aranès, i per fer-lo més exhaustiu han optat per comptar les paraules de cada intervenció en aquesta llengua.
Segons les dades de l’Oficina a les quals ha tingut accés l’ACN, el 2021 només hi va haver 4 intervencions en aranès per part de diputats, amb un total de 131 paraules. Les diputades que van utilitzar aquesta llengua van ser l’expresidenta del Parlament, Laura Borràs (en dues ocasions); la diputada d’ERC Marta Vilalta i la diputada de la CUP Dolors Sabater, i les intervencions van ser només durant sessions del ple.
En canvi, el 2022 hi va haver el triple d’intervencions en aranès, i qui les va protagonitzar van ser representants de tots els partits polítics menys Cs i Vox. Concretament, el PSC va fer cinc intervencions en aranès; Junts, dues; la CUP, dues; i tant ERC, com els comuns, com el PPC, una. A més, i com fa notar l’Oficina, es van produir tant en plens com en sessions de comissió, i van passar a ser molt més llargues i no meres salutacions. Segons les seves dades, es va pronunciar gairebé 10 vegades més paraules en aranès: de les 131 del 2021, a 1.287 el 2022.
Des de l’Oficina celebren l’increment de l’ús de l’aranès al Parlament, especialment coincidint amb el procés de “regressió greu” que alerten que pateix la llengua. De fet, un dels motius perquè hi hagi més presència de l’aranès a la cambra són els cursos que l’ens va oferir als diputats de la cambra l’any passat, per tal que els parlamentaris tinguessin unes nocions bàsiques de l’idioma. També han ofert un curs del nivell A1 per al personal administratiu i han organitzat un taller de conversa en aranès mensual.
137 lleis traduïdes a l’aranès en 13 anys
Pel que fa a l’ús escrit de l’aranès al Parlament, des del 2010, quan es va aprovar la llei 35/2010 de l’occità, aranès a l’Aran, totes les lleis que aprova la cambra s’han de publicar també en aranès, i aquesta versió té el mateix caràcter oficial que la catalana. Així, des de fa 13 anys la cambra ha traduït 137 lleis, i en té 10 més que es troben en procés de publicació o traducció. Totes les normes aprovades abans que entrés en vigor la llei de l’aranès, però, no han arribat a tenir traducció.
Traducció de les iniciatives
Des del 2010, i per poder garantir l’ús de l’aranès als textos escrits, els assessors lingüístics del Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament s’han format amb cursos especialitzats en aquesta llengua per poder fer les traduccions dels textos. De totes maneres, la traducció de les lleis es fa en col·laboració amb la tècnica de l’Oficina d’Aran del Parlament i la supervisió d’un lletrat i, en cas que sigui necessari, poden tenir l’assessorament puntual de lingüistes de l’Àrea de Cultura i Llengua del Consell General d’Aran per assegurar que la traducció sigui fidel a l’original.
Per a la resta d’iniciatives, com que l’aranès és una llengua oficial a Catalunya no és necessari traduir les iniciatives que es registrin en aquest idioma. De totes maneres, si es tracta d’un text d’especial complexitat els serveis lingüístics de la cambra en poden fer una traducció si els grups parlamentaris ho demanen.
En la mateixa línia, tampoc es fa traduccions de les intervencions a l’hora de transcriure-les al Diari de Sessions de la cambra. Com que l’aranès és una llengua oficial, si algun diputat parla en aquest idioma tant en un ple com en una comissió al diari hi constarà en la llengua en què hagi parlat. De fet, només s’afegeix la traducció al darrere de la intervenció quan es fa en alguna llengua que no sigui oficial, com el francès o l’anglès, per exemple.
El Govern: 11 decrets i un acord publicats en aranès
Més enllà del Parlament, el Govern també té certes obligacions respecte la llengua aranesa. D’acord amb la llei del 2010, l’executiu ha de publicar també en aranès tots els acords i resolucions que tinguin a veure específicament amb l’Aran. Més enllà d’aquesta directriu, el Govern també publica en aranès totes les disposicions o acords que considerin “d’especial rellevància o oportunitat”, fent una interpretació “generosa” de la llei. Aquesta darrera legislatura, el Govern ha publicat en aranès 11 decrets, un acord de Govern i un altre acord que no ha tingut publicació oficial.
Segons dades del Govern facilitades a l’ACN, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) hi consten 117 decrets en aranès, 54 ordres i 10 acords de Govern. A banda, hi ha 2.450 documents no normatius publicats en aranès (1.353 edictes, 812 resolucions i 285 anuncis).
El 7 de juliol del 2022 el Consell Editorial de la Generalitat va acordar incrementar les publicacions departamentals en aranès. Així, mentre que l’any 2021 es va editar tres publicacions en aquesta llengua, el 2022 en van ser nou. De cara al 2023, la previsió del pla editorial és que hi hagi 14 projectes.
