Catalunya continua vivint una situació de sequera extrema malgrat que ens trobem en ple desembre. Des de l’estiu, quan els pantans d’arreu del territori van començar a buidar-se a causa de les altíssimes temperatures i la manca de pluja, no hi ha hagut precipitacions prou abundants per recuperar els nivells d’aigua propis d’aquesta època.
El pantà de Sau ha sigut un dels embassaments catalans que ha patit amb més duresa aquesta sequera. A dia d’avui, es troba al voltant del 19% de la seva capacitat, un valor extremadament baix, mai vist abans a les portes de l’hivern. Aquesta realitat ha fet que les restes de l’antic poble de Sant Romà de Sau hagin quedat al descobert. A finals d’estiu ja se’n podia veure gairebé la totalitat de l’església, però actualment les runes de cases i altres construccions han sortit a la superfície.
És per això que l’empresa de serveis culturals Lux Mundi ha començat a organitzar visites guiades per apropar la història d’aquest indret a la ciutadania. La guia és Meritxell Font, informadora de l’Oficina de Turisme de Vilanova de Sau i amb arrels al poble, ja que hi havien viscut els seus avis i el seu pare. “Aquest lloc ha desaparegut físicament, però continua molt viu en la ment de moltes persones”, diu.
El poble de Sant Romà de Sau va arribar a tenir més d’una vintena de cases i uns 160 habitants. Va ser així fins que el 1962 es va construir el pantà i el poble va quedar engolit per l’aigua. La sequera que ara vivim no té cap costat positiu, però Meritxell Font considera que és una oportunitat per “preservar la memòria d’aquest lloc desaparegut físicament però molt viu en la ment de moltes persones”.
Tot i que l’escassetat d’aigua és molt important, la historiadora explica que moltes de les cases no sortiran mai a la superfície perquè quan es va aprovar el projecte de construcció de la presa “el poble sencer va sortir a la venda i el van comprar els tres propietaris més potents de la vall. Van aprofitar tots els elements que van poder de les cases com ara les teules o les bigues i els van fer servir per construir altres cases a Vilanova de Sau o a pobles de la rodalia com ara Rupit“.
Per a Meritxell Font, molta gent se sent atreta per visitar les ruïnes del poble perquè fer-ho té un punt “morbós” veure el que “havia estat però ha deixat de ser”. “Desperta molt interès poder tornar a passejar per un poble que va deixar d’existir en un moment determinat”, apunta. La sequera és una realitat esfereïdora que no aporta cap mena de benefici, sinó tot el contrari. Tot i això, de poques altres maneres s’hauria aconseguit fer ressorgir a la superfície la història del poble inundat de Sant Romà de Sau.
