Les excavacions arqueològiques dins la catedral de Notre-Dame han tret a llum troballes extraordinàries de l’època medieval que ara, quan es compleixen tres anys de l’incendi que va devastar el temple de París, l’institut arqueològic nacional de França, l’Inrap, ha donat a conèixer. Són estàtues, escultures, tombes o elements de l’antic rerecor del temple, destruït a principis del segle XVIII, durant el regnat de Lluís XIV, entre d’altres. Els treballs s’han fet entre durant els últims dos mesos en el punt on ara s’ha de muntar la bastida per reconstruir l’agulla de Notre-Dame, destruïda en part per les flames.
Les restes trobades han permès els arqueòlegs saber una mica més sobre la construcció i l’evolució de la catedral gòtica, que es va començar a construir l’any 1.163 i es va acabar dos segles després. Una de les troballes més destacades és un sarcòfag de plom amb forma de cos enterrat al cor, que era la zona més desitjada. Com ja van explicar a mitjans de març, probablement és del segle XIV. Estava a 20 metres sota terra, a l’encreuament del transsepte, i es troba en bon estat de conservació.
Una primera exploració amb càmera endoscòpica, sense obrir-lo, ha permès veure que hi ha restes orgàniques sota el cap que podrien ser cabells, tèxtils i un objecte encara no identificat. També al cor s’han localitzat una desena de sarcòfags de guix, que es creu són d’entre els segles XIV i XVIII i podrien pertànyer a arquebisbes. Ha cridat l’atenció el fet que no se superposin els uns als altres. És estrany, segons els arqueòlegs, en un espai tan popular. Si bé la majoria estan en molt mal estat, en un d’ells es van descobrir restes de teixit brodat amb fil d’or i alguns ossos.
La majoria de rerecors es van eliminar durant la Contrareforma dels segles XVI i XVII. El de Notre-Dame es va retirar a principis del segle XVIII per respondre als nous usos litúrgics. Hi ha elements d’aquest rerecor exposats al Louvre i ara s’ha descobert que altres havien quedat soterrats al mateix temple. Una de les peces més magnífiques, segons l’Inrap, és una escultura intacta del cap d’un home, que es creu que és una representació de Jesús, tallada en pedra.
Una primera anàlisi estilística de les decoracions vegetals, de la manera de representar els rostres o els cabells ha portat l’equip d’arqueòlegs a datar els elements al segle XIII. A diferència dels que es conserven al Louvre, els ha cridat l’atenció la varietat de colors i les evidències que han estat restaurats. Acabada aquesta etapa de l’excavació, la feina ara és analitzar tot el patrimoni que s’ha descobert amb l’horitzó que es pugui reobrir al públic el 2024.
