Una seixantena de personalitats s’han adherit a la commemoració de l’any Daniel Cardona que engega la Fundació Reeixida ara que es compleixen els 80 anys de la seva mort. L’entitat vol apropar a la ciutadania “la trajectòria, idees i el capteniment d’aquest personatge que uneix l’inicial separatisme català amb l’independentisme modern”. Dia 7 de març la fundació celebrarà un acte al Museu d’Història de Catalunya que donarà pas a jornades i presentacions, que ens portaran de Barcelona, fins a Sant Just Desvern, de Solsona a Figueres, i fins a Perpinyà.
Així mateix, es presentarà la imatgeria de la commemoració feta per l’artista de Xàtiva Cesc Roca, la biografia de Daniel Cardona i Civit reeditada per l’editorial valenciana Afers i escrita per l’historiador Fermí Rubiralta, podent gaudir de material real de les organitzacions que fundà Daniel Cardona, que pertany a l’Arxiu Memòria Nacional de Reeixida.
Una figura clau
La fundació remarca que Daniel Cardona i Civit (1890-1943) pot ser considerat, juntament amb Francesc Macià, “el dirigent històric més rellevant de l’etapa inicial del moviment independentista català”. Cardona va fundar les dues formacions històriques més destacades del primer independentisme, Estat Català (al costat de Francesc Macià) i Front Nacional de Catalunya (juntament amb Joan Cornudella). Igualment, va tirar endavant també d’altres organitzacions polítiques com Bandera Negra o Nosaltres Sols!
L’estratègia que defensava Cardona estava basada en el model irlandès “gràcies amb la qual va superar l’estadi culturalista i va fer possible la seva transformació en un espai polític i ideològic reconeixible, tot i que reduït”. Reeixida assegura que, en certa manera, el converteixen en el primer independentista català.
“Defensor d’un nacionalisme ferm i intransigent, fou batlle de Sant Just Desvern entre 1931 i 1936. Estimat i venerat al seu poble i a tot el Baix Llobregat gràcies a una gestió eficaç, honrada i dialogant dels afers públics, esdevingué l’únic polític català que derrotà en sengles conteses electorals les dues forces més importants del catalanisme (La Lliga i ERC)”, afegeixen.
Referent del nacionalisme insurreccional català i partidari “del trencament de les cadenes de la dominació espanyola“, Cardona “maldà tota la seva vida per utilitzar la lluita armada, no sols contra la dictadura de Primo de Rivera i la de Franco, sinó també contra la Restauració, la República i la Revolució”.
Amb el lema “Biblioteca, propaganda i acció”, abans agitador que polític, des de la seva participació el 1912 com a col·laborador de Renaixement, el seu nom quedà lligat a capçaleres històriques del periodisme nacional com Cu-cut!, La Tralla, Nova Catalunya o El Diari de Barcelona, i el seu conegut pseudònim de Vibrant, unit a empreses periodístiques com L’Estat Català, Som!.., Nosaltres Sols! o Ferms! Màxim encarregat de l’Oficina de Redacció i Propaganda quan es formà Estat Català, arrodoní el seu paper de principal publicista del separatisme amb opuscles com el Catecisme Patriòtic o el Manual del Legionari, contribuint a popularitzar lemes com el de Per la Pàtria i la Llibertat, i publicant llibres com La Batalla (1923) o Res de nou al Pirineu (1933).
