La Festa del Pi de Centelles (Osona) ha aplegat aquest dissabte uns 2.000 assistents que no han volgut faltar a la tradicional cita, en què es talla, es transporta i es penja un pi a l’interior de l’església de Santa Coloma en honor a la patrona del poble. Enguany, uns 400 galejadors, 250 dels quals armats, han participat a la cita, acompanyant l’arbre en tot el seguici amb salves i molta pòlvora. El fred matinal no ha fet arronsar els participants d’una jornada que s’ha desenvolupat amb alegria pels carrers del municipi com ja fa 300 anys que passa cada 30 de desembre.
L’origen de la festa és incert, si bé totes les teories apunten a un vestigi pagà que es va cristianitzar amb el pas del temps. “Centelles es troba en un entorn rural i la festa passa a prop del solstici d’hivern”, explica a l’ACN l’alcalde, Josep Paré.
A principis de 1700 es va tenir la possibilitat de tenir armes, moment en què aquestes es van integrar a la litúrgia per acompanyar l’arbre en el seu seguici des del bosc i fins l’església de Santa Coloma, patrona de Centelles, i que celebra la seva diada el 31 de desembre. “Són dies vinculats a la nostra patrona, i coincideixen amb un canvi d’època, de tardor a hivern”, afegeix el batlle.
Amb més de 300 anys d’història, la Festa del Pi se celebra de manera ininterrompuda des de 1941 “amb l’excepció de la covid”, recorda Paré. No obstant, la patrona sempre ha tingut una ofrena, sense excepció: “Unim la tradició en un entorn rural, la societat religiosa i el respecte per a la diversitat”, destaca.
Uns 400 participants
Enguany la Festa del Pi ha comptat amb uns 400 participants, 250 dels quals disposaven de la llicència necessària per a fer-ho amb l’arma corresponent. A primera hora, la comitiva s’ha desplaçat al bosc per anar a buscar un arbre que ja s’havia triat el passat 26 de setembre, dia de Sant Esteve.
Un cop serrat, s’ha col·locat damunt del carretó que l’ha baixat fins el centre de la localitat. Dos bous l’havien d’estirar, però un s’ha trobat indisposat, de manera que s’ha optat per fer servir un tractor, com ja s’ha fet en altres ocasions.
“Hi ha una litúrgia, en què l’arbre ha d’anar dret i ha de tenir la mida correcta per no caure, però en arribar a plaça s’ha de tallar perquè pugui entrar a l’església i posteriorment ser penjat cap per avall”, apunta Paré. A la plaça Major, tots els galejadors reben l’arbre amb salves, i posteriorment es dona pas a una ballada tradicional.
Acte seguit, la comitiva es desplaça a l’església de Santa Coloma, on els galejadors deixen les seves armes i celebren l’arribada del pi, el baixen del carretó, l’estiren fins la porta i allà el fan ballar amb una persona al capdamunt. “Per aspectes com aquest, sóc dels que està convençut que els avantpassats de Centelles ja feien ofrenes als déus, i després es va cristianitzar”, explica el capità de galejadors, Jordi Font.
El pi entra arrossegat per la multitud fins ben bé l’altar de l’església, on s’enganxa a una corda que s’estima per deixar-lo penjat boca avall. Abans, però, se li col·loquen elements per guarnir-lo, principalment pomes.
L’arbre es quedarà a l’església de Santa Coloma fins el dia 6 de gener, quan es despenjarà i es repartiran les pomes i fragments del pi entre els assistents.
