Aquest diumenge s’entreguen els Premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català i sempre és moment de plantejar i presentar les reivindicacions sobre les dificultats de mantenir una cinematografia catalana. Escoltem diversos professionals del sector.
En els últims set anys, la productora barcelonina Visiona TV ha rodat quatre pel·lícules en català sense cap ajuda de la Generalitat i amb una participació mínima de TV3. L’última, ja s’ha fet fora de Catalunya, “per pura supervivència”, assegura el seu director, Ferran Cera, que s’ha vist obligat a obrir una seu a Madrid com estan fent moltes productores catalanes.
La falta de finançament a Catalunya i l’embranzida que ha agafat la capital de l’Estat amb l’establiment de grans plataformes com Netflix està provocant que productors, actors, tècnics i, en definitiva, el sector audiovisual català busqui nous contractes a fora. En especial a Madrid, però també a les Canàries o Navarra, on hi ha incentius fiscals. Els productors demanen al Govern que afavoreixi l’establiment a Catalunya d’un gran actor internacional com Amazon o HBO, un motor que ajudaria a dinamitzar una indústria que ara es veu abocada a desenvolupar els seus projectes a l’AVE Barcelona-Madrid.
“Quan comences a treballar per televisions i plataformes que estan a Madrid, tu et desplaces perquè tens la família aquí. Quan estàs viatjant tres o quatre dies per setmana, et planteges o tu o alguna persona instal·lar-se allà”, explica a l’ACN el president de la Federació de Productors Audiovisuals (PROA), Raimon Masllorens.
Masllorens, director de la productora Brutal Media, confirma que obriran una delegació a Madrid i no descarta desplaçar tota l’empresa al centre de l’Estat. Una tendència que assegura que s’està produint pel cost econòmic i personal que suposa tenir la major part de volum de negoci a una ciutat on no hi tens la seu principal.
Al parer del director del Clúster Audiovisual de Catalunya, Eduard Gil, la resta de l’Estat “està xuclant” l’important ecosistema que havia assolit Catalunya, pel fet de tenir “avantatges comparatives” les quals no gaudeix el Principat. “Als platós de ficció de Madrid es parla català”, assenyala Gil, que considera que Madrid va fer els deures creant la Ciudad de la Tele de Tres Cantos, complex on s’ha instal·lat Netflix impulsat per l’èxit de la sèrie ‘La casa de papel’.
Sense la taxa audiovisual, tombada pel Tribunal Constitucional el 2017, i la pèrdua de múscul de TV3 per invertir en continguts, en els últims set anys, el volum de negoci que representa Catalunya respecte a Espanya s’ha reduït en un 50%. Segons les últimes dades de PROA, l’any 2011 Catalunya suposava el 40% de la producció espanyola, fins a situar-se al voltant del 20% el 2018.
“L’absència de la taxa de l’ICEC es nota moltíssim, és una raó molt important que fa que el volum de negoci, que podria ser molt equiparable, ara s’ha desviat molt a favor de Madrid”, apunta el representant de l’associació Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC) i director de la productora Alhena Production, Norbert Llaràs. El productor constata la centralització de motors audiovisuals a Madrid, tan televisions estatals, com plataformes o fins i tot estudis d’empreses catalanes com Mediapro, un fet que els obliga “gairebé a treballar a distància perquè els projectes els aixeques a fora”.
Des de l’Acadèmia del Cinema Català, es denuncia la situació “límit” del sector, “d’enorme talent” però infrafinançat estructuralment pel Govern. Un estat “d’abandonament” de l’audiovisual que es criticarà a la gala dels Gaudí d’aquest diumenge.
Pèrdua de l’autonomia
Un dels reptes del sector és la pèrdua de la llibertat creativa que pot suposar la dependència de finançament lluny de l’imaginari col·lectiu que es vol transmetre. “Limita la teva llibertat d’enfocar una producció. Al final passes per un adreçador que vol només un tipus de contingut i a nivell cultural empobreix moltíssim”, alerta Llaràs. “Ningú més farà continguts en català i sobre Catalunya, ens ho hauríem de fer mirar”, considera Masllorens qui demana al Govern una aposta decidida per a la cultura en els propers pressupostos.
El representant de PROA considera que les línies d’ajuts de l’ICEC haurien de rondar els 50 MEUR, gairebé cinc vegades més que les actuals, i que TV3 ha de recuperar el paper de motor de l’audiovisual amb 80 MEUR que havia arribat a dedicar a la compra de continguts. Els últims anys, poques productores com Mediapro, Veranda, El Terrat, Brutal Media o DLO Magnolia han centralitzat els contractes amb TV3, amb una mitjana de dues productores audiovisuals a l’any. D’altres productores actives de Catalunya, com Ikiru Films, d’Edmon Roch, ha mobilitzat gran part de la seva producció a Madrid i a les Illes Canàries.
Nous motors
El sector veu una sortida a l’estancament de la producció amb l’establiment a Catalunya d’una gran operadora com podria ser HBO, Amazon, Apple o Facebook, empreses que s’estan plantejant instal·lar-se a l’Estat. Els productors coincideixen en el fet que la proximitat implicaria una revitalització de la indústria del territori. “Ens consta que s’hi està treballant, però s’hauria hagut de fer una aposta molt més gran des de tots els àmbits del govern, seria molt beneficiós perquè la producció s’incrementa quan hi ha un centre d’aquest tipus”, apunta Montserrat Bou, secretària general de PROA i portaveu de la plataforma Actua Cultura, que reclama que es dediqui el 2% dels pressupostos a la cultura, enfront del 0,65% actual.
Un altre factor són les desgravacions fiscals, favorables a regions com les Canàries o Navarra, i que representen una forma de finançar una pel·lícula, fet que atrau molts equips i incentiva que es contracti professionals d’aquest territori. Mentre a la majoria de països europeus la desgravació fiscal arriba al 40%, a Catalunya se situa al voltant del 20%, una xifra de competència estatal.
“Ara mateix, si no canvien les polítiques, prometo que la pel·lícula que estic rodant serà l’última que faci en català, per com he patit per finançar-la”, lamenta el director de PROA, Raimon Masllorens.
