Avui i demà celebrem la castanyada. Ho fem contra el Halloween o per reivindicar les tradicions nostrades. Però poca gent entén el seu significat. Anem-ho a explorar.
La castanyada és un costum que respon al culte als morts que té lloc a finals d’octubre i principis de novembre. La coincidència d’aquest fet en diferents cultures respon al sol. Les tribus celtes dividien l’any entre aquell moment on el sol i la calor eren la norma i el moment en el qual el fred i la foscor regnaven. Els dies de finals d’octubre i principis de novembre inauguren la temporada de fred i foscor, de tal manera que en una metàfora fàcil, és com si s’obrissin les portes de l’infern (no el lloc de càstig, sinó on resideixen els morts). També és un moment del calendari on els camps ja han estat collits i la verema ja s’ha dit a terme. Passada la sembra i fins que no surtin els brots, els camps semblen morts. D’aquí la confirmació de la metàfora religiosa.
Els segles passaren i fins al segle VII amb el papa Bonifaci IV, no es va celebrar la festa cristiana, va ser amb la purificació del temple pagà del Panteó de Roma, dedicat a tots els deus, que no va començar la festa de tots els Sants. El papa Gregori IV al segle X va afegir el dia dels difunts, que els monjos de Cluny van institucionalitzar.
La castanya ve dels àpats que es feien amb els morts. En la tradició cristina, es menjaven fruites i llegums a més de pastissets ultra calòrics, que eren menges votives, fos a casa o al cementiri. Durant l’àpat, llavors, es resava el rosari pels difunts de la família. Tot era un ritual pel qual el dia que la natura semblava morta, es recordava als morts de la família.
Amb la invasió de la cultura dels EUA a Europa, el costum de disfressar-se al Halloween, s’ha anat estenent. Tot i que la major part de la gent ho entén com un carnaval d’hivern, no deixa de ser la forma pagana d’homenatjar als morts. Això ha estat gràcies al procés d’aculturació de la societat espanyola a partir de la caiguda del mur de Berlín, moment en què la cultura i empreses americanes tenen més facilitats per entrar al mercat espanyol.
Aquesta tradició cristiana, s’ha convertit en una tradició secular on les famílies es reuneixen i tot decorat amb calaveres, mengen panellets. Al cap i a la fi no deixem de retre homenatge als morts en un moment on la natura sembla morir-se, per tal de ressorgir a la primavera.
