La Bressola ha sortit al carrer per reclamar la continuïtat de l’escola immersiva a la Catalunya del Nord. Unes 2.000 persones segons l’organització -un miler, segons la policia- s’han manifestat a Perpinyà per instar les administracions a moure fitxa i aportar “solucions estructurals” als problemes de liquiditat que travessa La Bressola. La marxa, encapçalada per la pancarta ‘Bressola viva, llengua viva: suport institucional ja!’ ha estat farcida de proclames a favor de la llengua. El president de l’Associació La Bressola, Guillem Nivet, explica que els més de 250.000 euros aconseguits fins ara donen cert oxigen, però que segueixen en situació “d’urgència”. La protesta ha rebut el suport de partits polítics i entitats com l’ANC i Òmnium.
La manifestació per reclamar solucions estructurals a La Bressola i garantir l’ensenyament immersiu en català ha recorregut el centre de Perpinyà, des de la plaça Catalunya fins als peus del Castellet (on s’han fet els parlaments i llegit el manifest). Entremig, la marxa s’ha aturat davant la seu del Departament dels Pirineus Orientals i l’edifici de l’Ajuntament, per protestar contra l’immobilisme de les dues institucions i instar el Departament a negociar més aportacions.
Després de l’entrada d’Aliot al consistori, Perpinyà no tan sols ha retirat les ajudes a La Bressola. Si no que la seva política d’impostos -per exemple, amb el menjador- han generat un forat de fins a 150.000 euros anuals a la xarxa d’escoles.
El Departament, per la seva banda, ha aprovat una subvenció excepcional de 30.000 euros per a aquest any, que s’afegeixen als 50.000 que aporta des de fa quinze cursos (quan La Bressola tenia la meitat dels 1.100 alumnes actuals). Ho ha fet, això sí, retallant ajudes a altres associacions catalanistes.
Per això, el president de La Bressola ha subratllat que l’objectiu de la manifestació és “demostrar” tant a l’ajuntament com al Departament que la xarxa d’escoles “és una cosa ben viva” i la “importància” de l’ensenyament “en català i del català a la Catalunya del Nord”.
La protesta ha comptat amb tres capçaleres. La primera, formada per alumnes, famílies i antics estudiants de La Bressola. Aquí, l’estampa de pancartes fetes pels mateixos infants i proclames com “Avui i demà, l’escola en català!” o “Volem l’escola, volem La Bressola!” han estat la tònica al llarg del recorregut. Al darrere de la segona capçalera hi anaven els partits i entitats; i a l’última, la societat civil que ha volgut donar suport a la reivindicació de La Bressola.
Durant una hora llarga, els manifestants -2.000 segons l’organització i un miler a parer de la policia- han reclamat a les administracions que garanteixin una aportació estable per a La Bressola. Tambors, gralles, i també castellers, han amanit la protesta a favor del model d’escola immersiva a la Catalunya del Nord.
“En situació d’urgència”
Arran de les campanyes obertes per diverses entitats i les donacions, La Bressola ha recollit més de 100.000 euros. A aquests, s’hi afegeixen també els 150.000 addicionals procedents de la subvenció de la Generalitat (que com va anunciar el president Salvador Illa, passaran dels 650.000 anuals als 800.000).
A més, fa pocs dies la Regió d’Occitània va confirmar que incrementaria en 80.000 euros més l’aportació que fa a La Bressola -fins ara, de 117.000 euros- i que estava oberta a negociar per continuar-la apujant. Per això, tot i que inicialment la manifestació també s’havia convocat contra la Regió, al final l’organització l’ha deixada al marge (arran de la voluntat de diàleg).
Tot i aquests balons d’oxigen, que donen cert aire a les finances de La Bressola, Guillem Nivet ha subratllat que la xarxa d’escoles continua “en situació d’urgència”, amb risc de ruptura de liquiditat al juny o al juliol (inicialment, es preveia al maig). Segons ha explicat el president l’associació ha “guanyat temps” amb les subvencions i els donatius que ha rebut en els últims mesos, des que van alertar de la situació en què es trobaven, gràcies al suport “de molts ajuntaments del nord i del sud”, i s’ha mostrat molt crític amb el Departament dels Pirineus Orientals.
En aquest sentit, ha qualificat de “vergonya” l’aprovació per part del Departament de la subvenció de 30.000 euros per a La Bressola, “20.000 dels quals han estat retallats a subvencions d’amics d’aquí”. “És una vergonya que l’esforç que ha fet el Departament per salvar La Bressola, sobre un pressupost de 700 milions, sigui només de 10.000 euros”. Per Nivet, és “insuficient i indigne”, i ha demanat al Departament que “es comprometi com ho ha fet la regió, a augmentar a poc a poc les subvencions per arribar a un nivell digne del 5%”. També ha demanat “subvencions excepcionals que estiguin a l’altura”.
Per últim, el president de La Bressola ha valorat el pacte amb la Regió d’Occitània per rebre una “subvenció excepcional” per fer front a la urgència actual i també que “cada any la subvenció vagi pujant”. “Necessitem que aquesta dinàmica es vagi invertint i que tornin a pujar les subvencions”, ha reblat. Nivet també ha explicat que s’ha posat en contacte amb el govern francès, però que estan a l’espera de resposta.
Partits i entitats
La manifestació ha comptat amb el suport de diversos partits polítics i entitats. El diputat de Junts al Parlament Francesc de Dalmases ha dit que La Bressola “pateix l’onada de l’extrema dreta que afecta Europa i arreu del món” i que “ara ha de notar que hi ha tota una nació al darrere i tota una legió de parlants”. Dalmases ha defensat que l’escola catalana “sigui forta arreu del territori” i ha advertit: “La llengua és la columna vertebral de la nació, guanyant la llengua ho guanyarem tot, i perdent la llengua, ho perdríem tot”.
Des d’ERC, la diputada al Congrés Etna Estrems ha demanat a les institucions de la Catalunya del Nord que “facin un canvi d’actitud” per donar suport econòmic a La Bressola: “Han de ser conscients que la llengua és un element de cohesió, allò que ens defineix com a poble i que no la podem perdre en cap dels territoris on es parla”, ha dit, “és un valor afegit de riquesa i cultura”. Per això, ha remarcat que la seva formació ha fet una crida per posar recursos per “salvar la immersió lingüística en aquesta zona” i creu que “en gran part” qui ho ha de fer són les institucions de la Catalunya del Nord.
L’eurodiputat dels Comuns Jaume Asens ha reclamat a les institucions de la Catalunya del Nord que “defensin” La Bressola perquè “és defensar els drets lingüístics dels ciutadans”. Asens ha defensat la llengua com una “eina d’integració i de cohesió social, de cultura, identitat i orígens”. “Ens hi juguem molt quan estan en risc institucions com La Bressola, que és una institució a la Catalunya del Nord, però també en el conjunt de les terres de parla catalana”, ha dit.
El diputat de la CUP Daniel Cornellà ha lamentat la “deixadesa de funcions de l’administració de l’estat francès per protegir el català” i donar el suport econòmic que necessita La Bressola. “Pensem que l’administració s’ha de posar les piles i posar prou diners per garantir que el català sigui una llengua d’ús a les escoles, a La Bressola, però també a l’escola pública”, ha dit. Cornellà sosté que hi ha hagut un “retrocés” en les polítiques de defensa del català i en els recursos que s’hi destinen “des que hi ha l’extrema dreta en l’àmbit municipal”.
“Obsessió explícita per aniquilar-la”
El president de l’ANC, Lluís Llach, ha assegurat que els estats espanyol i francès “saben que la llengua és l’ànima d’una nació” i que “la seva obsessió per aniquilar-la ha estat explícita sempre”. Per Llach, França “ho fa amb més intel·ligència” i “mà esquerra”, mentre que Espanya “ho ha fet amb més barroeria”. “Només podem subsistir si cadascú de nosaltres es converteix en defensor de la terra i de la cultura”, ha reblat, tot fent una crida a “continuar la lluita”.
El president d’Òmnium a la Catalunya del Nord, Guillem Dalmau, ha posat en relleu la tasca que fa La Bressola per “normalitzar l’aprenentatge” del català. “La xarxa d’escoles fa una feina impecable per transmetre la llengua, i és indispensable que aquest model es mantingui viu a través d’un finançament digne per part de les administracions nord-catalanes”, ha subratllat.
Per la seva banda, el president del Consell de la República, Jordi Domingo, creu “absolutament imprescindible” que les institucions locals “s’adonin de la importància i la transcendència de la llengua”. “Si no treballem en aquesta línia, és evident que d’aquí a unes dècades la llengua podria desaparèixer”, ha alertat.
El president del CIEMEN, David Minoves, ha denunciat que el català “és una llengua minoritzada que està rebent atacs arreu dels Països Catalans”. Per això, ha demanat un “compromís” tan individual com a les institucions i el teixit associatiu català “en defensa de la llengua a cada un dels atacs, a cada un dels territoris i en qualsevol circumstància”.
Per últim, des de Plataforma per la Llengua, el seu president, Òscar Escuder, ha explicat que la seva entitat ha fet difusió de la campanya per fer donatius a La Bressola, però ha fet una crida a les institucions de la Catalunya del Nord “per comprometre’s també en la defensa de la llengua”.
“És imperatiu”
Nascuda el 1976, amb tan sols set alumnes, La Bressola s’ha anat estenent fins a arribar als nou centres que té actualment (set escoles i dos instituts). “Defensar-la és defensar aquest patrimoni i els drets lingüístics de tots els ciutadans de la Catalunya del Nord”, recull el manifest que han llegit a quatre veus diversos alumnes als peus del Castellet.
“És imperatiu que el conjunt de les institucions públiques assumeixin la seva responsabilitat i proporcionin els mitjans econòmics per garantir l’estabilitat de La Bressola”, continua el text, recordant que cal que la Regió i el Departament facin un “increment substancial” de la seva aportació per cobrir el 5% del pressupost de la xarxa d’escoles (4,5 milions). Avui en dia, aquest percentatge es troben al 2,6 i a l’1,1%, respectivament. “Bressola viva, llengua viva: suport institucional ara!”, conclou el manifest, recollint el lema que també ha encapçalat la protesta.
