Està a punat de sortir el llibre escrit a quatre mans entre Oriol Junqueras i Marta Rovira, i que ja avançavem a La República, en el que aposten per preparar l’independentisme per a la unilateralitat i la desobediència civil si l’Estat espanyol no accepta pactar un referèndum. Els dirigents republicans així ho defensen a ‘Tornarem a vèncer (I com ho farem)’ (Ara Llibres), al qual ha tingut accés l’ACN i que surt a la venda la setmana vinent.
Els republicans el presenten com “un manual per guanyar” i “una guia cap a la independència”. La proposta estratègica, elaborada a partir dels “aprenentatges” del 2017, estudia com corregir les debilitats de l’independentisme i com maximitzar les seves fortaleses.
Entre els factors que assenyalen que cal potenciar és “ser una majoria inapel·lable”. Lamenten que “ni en una sola ocasió l’independentisme no ha superat el llindar del 50% dels vots en unes eleccions convencionals”. Així, Junqueras i Rovira aposten per “lluitar per aconseguir més de la meitat dels vots de manera sostinguda, repetidament” i, si és possible, en totes les eleccions. De fet, d’això depèn també que la comunitat internacional “es plantegi seriosament el cas català”. “Sense això [majories molt àmplies], els estats ni tan sols obriran la carpeta catalana”. Aquest és un dels punts febles a reforçar. Admeten que en alguns moments, durant la tardor del 2017, es va voler confondre la simpatia de la població de diversos països europeus amb la complicitat dels seus governs, cosa que reconeixen que no van tenir mai.
Els dirigents d’ERC, un des de la presó i l’altra des de l’exili a Suïssa, aposten per concentrar “el màxim de força possible” en reclamar el referèndum en la “fase actual del conflicte”. Hi veuen tres virtuts: la primera, que uneix la majoria de societat catalana; la segona, que “divideix el govern espanyol i li provoca contradiccions” degut al parer diferent entre PSOE i Podem; i tercer, que és un llenguatge que Europa “entén”.
“La combinació d’aquests tres factors aconsella continuar en aquesta línia, i més encara quan no es donen les condicions per a una DUI efectiva”, argumenten. Per això reclamen “traçar estratègies intel·ligents a favor del referèndum”, sumar majories àmplies a Catalunya i “furgar en les contradiccions dels demòcrates espanyols”.
De fet, plantegen el diàleg com a “imprescindible i estratègic” i asseguren que mantindran sempre la disposició a l’acord a partir d’un diàleg bilateral ja que, “en si mateix, ja és un reconeixement explícit a l’existència d’un conflicte i d’un subjecte polític”. A més, creuen que la taula de diàleg entre governs “acabi com acabi” ja ha estat “una victòria”.
Els republicans també deixen clar que no són “aliats del PSOE”: “Ho condicionem tot al progrés d’una solució política per al conflicte català”. En aquesta línia, advoquen per tenir una actitud “exigent però constructiva” amb el govern espanyol mentre creguin que es pot avançar en una solució política, “i el dia que vegem que es tanquen les portes del tot i no es pot avançar, retirarem el nostre suport”.
Junqueras i Rovira assenyalen algunes “febleses” de l’independentisme que van pesar la tardor del 2017.
La manca de sindicats nacionals catalans i de mitjans de comunicació que no siguin contraris a la independència. La “inferioritat mediàtica evident” que suposa que el 80% de l’audiència televisiva l’aglutinin cadenes espanyoles i que els dos principals grups mediàtics del país, el Grupo Godó i el Grup Zeta, estiguessin “en contra” de la proposta independentista. La pregunta és com es segueix prioritzant les ajudes a sindicats i mitjans de comunicació d’obediència espanyola.
“Parlar d’unilateralitat i de confrontació tot el dia no farà un miracle”
Exposat això, reconeixen que un referèndum no entra dins dels càlculs d’Espanya. Per això aposten per preparar-se també per altres escenaris, com la unilateralitat. I adverteixen els altres actors independentistes que “parlar d’unilateralitat i de confrontació tot el dia no farà un miracle”. “La unilateralitat és la capacitat de mantenir la iniciativa política i imposar una agenda determinada a través dels fets consumats”, relaten Junqueras i Rovira.
Defensen que cal “una sòlida majoria ciutadana i institucional” i “una àmplia complicitat dels agents socials i econòmics”, que no hi va haver el 2017. A tall d’exemple, posen Josep Maria Álvarez, quan era persident d’UGT Catalunya, que “va treballar en la mateixa direcció que l’Estat” a partir del 3-O, pressionant l’independentisme perquè es “rendís” en comptes de pressionar l’Estat per apostar per una solució democràtica. Un dels altres punts que reconeixen que cal potenciar és internacionalitzar l’economia per ser “el menys vulnerables possible als xantatges econòmics de l’Estat”. Resumidament, com més força tingui l’independentisme, més unilateralitat serà capaç d’aplicar. De fet, aquesta unilateralitat pot anar des d’un nou referèndum o “a través d’actes de sobirania, graduals o no, sostinguts en el temps”.
Lligada a aquesta qüestió queda la desobediència civil, una eina “totalment vàlida i democràtica” que veuen “molt probable” que l’independentisme hagi de tornar a fer servir, “sigui de manera puntual o en forma de mobilització constant”. “No és cap escenari desgavellat: un dia sortim al carrer i ens qui quedem ‘sine die'”, escriuen, tot recordant escenes de l’1-O, el 3-O o els talls de la Jonquera i l’ocupació de l’aeroport. I admeten que, aleshores, “les institucions del país també hauran de respondre i alinear-se amb la gent”.
Junqueras i Rovira reconeixen que aquest no és l’escenari que desitgen, que passa pel referèndum pactat, però que a la desobediència civil no hi poden renunciar. En el camí, afegeixen, s’ha de construir “la cultura de la resistència, del sacrifici”. Els dirigents d’ERC diuen que mantindran sempre la voluntat d’arribar a acords i de prioritzar el benestar dels ciutadans, però també mantindran una voluntat inequívoca de votar per decidir i de fer complir un mandat popular si és favorable a la independència.
A ‘Tornarem a vèncer’, que es publica dies abans que arribi a les llibreries ‘M’explico. De la investidura a l’exili’ la segona entrega del llibre de l’expresident Carles Puigdemont, els republicans lamenten que “massa sovint” i “ben recentment” hi ha testimonis “que s’han utilitzat per passar comptes amb companys de trinxera”. “No té cap sentit. No hi caurem”, prometen a l’inici del llibre. En la mateixa línia declaren que a ERC els obsessiona “prendre vots a l’unionisme” i no “al partit independentista del costat”.
Els republicans sí que deixen clar qui és l’adversari a batre, especialment a la regió metropolitana: el PSC. “Amb el PSC s’hi ha de dialogar? Sí, evidentment. (…) Però no se li ha de regalar poder”, reblen al llibre, on també deixen clar que no hi haurà un tripartit amb els socialistes. També recorden que a l’octubre del 2017 l’independentisme es va trobar la zona més poblada del país “majoritàriament en contra”. “En el pròxim embat, l’hem de tenir a favor. O, si més no, hi hem de ser molt més forts”, conclouen.
