El periodista Jordi Panyella (Barcelona, 1966) ha presentat una reedició del llibre ‘Salvador Puig Antich, cas obert’ (Angle Editorial) que revela que la policia espanyola hauria manipulat el sumari de l’anarquista per condemnar-lo a la pena capital. En una entrevista amb l’Agència Catalana de Notícies (ACN), Panyella explica que el volum posa l’accent en la “injustícia espanyola”, tant del franquisme com de la democràcia, i que es tracta d’un cas carregat d'”irregularitats”. Panyella concreta que el testimoni inèdit d’Enric Palau és clau en l’obra perquè ha fet públic que mentre treballava en un jutjat militar va presenciar com agents policials van requerir el sumari del cas i van eliminar documentació que els comprometia.
El nucli del cas Puig Antich són els dubtes per saber exactament qui va ser el responsable directe dels trets que van matar el subinspector Francisco Jesús Anguas. Per Panyella aquella jornada es va produir un tiroteig creuat on podria ser que algun agent policial fos el responsable real de la mort. Per això, afirma, es van personar als jutjats per retirar les proves documentals que els incriminaven.
La investigació de Panyella, que parteix d’una feina feta per un gabinet d’advocats i compta amb noves informacions de nous testimonis, constata que la policia va atribuir a Puig Antich tres trets mortals. Aquesta xifra es contradiu amb la que exposa Panyella després de contactat amb un metge forense que hauria estat proper al cos, que afirma que el cos presentava fins a cinc trets. L’autòpsia del cos es va realitzar de forma “irregular” en una comissaria de policia.
Panyella sosté que hi ha dubtes suficients sobre l’única autoria de la mort com per no haver condemnat a Puig Antich i no descarta que hagués pogut ser un tret d’un policia que per error hagués impactat contra el subinspector. “La versió policial no quadra per enlloc”, alerta.
El periodista posa d’exemple que no es van realitzar proves balístiques ni es van analitzar les armes dels policies ni de l’anarquista executat. “Va ser impossible determinar el comportament de les armes”, argumenta. “És impossible saber quantes vegades i quin va ser el comportament de la pistola del Salvador”, afegeix.
Un altre aspecte destacat que explica Panyella és que la policia hauria realitzat una declaració “induïda” a Puig Antich. Segons relata, els agents haurien pres declaració a l’acusat quan estava en un estat “deplorable” ingressat per les ferides del tiroteig a l’Hospital Clínic. “Vaig parlar amb una infermera i em va dir que en l’estat que estava no podia ni parlar. Lligat amb les manilles. S’alimentava d’una canyeta i només podia respondre si o no. En canvi, la policia va sortir amb vuit pàgines de declaració, amb qüestions molt detallades. És un document que la policia portava escrit”, concreta. “Les declaracions no poden ser induïdes, sense advocat i amb en Salvador ferit i en un lloc hostil. Cap tribunal pot acceptar una declaració així”, reflexiona.
Durant l’entrevista amb l’ACN, Panyella constata que l’assassinat de Carrero Blanco va ser determinant perquè el govern espanyol no tingués clemència i no indultés Puig Antich. “Era un moment del règim que una part volia anar cap al tarannà dels immobilistes per por a perdre els privilegis al mateix temps d’un règim que agonitzava i volia continuar”, recorda. “El govern de Carlos Arias Navarro va fer servir Puig Antich com un peó per demostrar que eren un govern fort. Hi havia la sensació que hi hauria clemència, però no. Es va fer un ús polític de la vida d’un jove”, sentencia.
“Van executar-lo a les 9:45h del matí d’un dissabte, en ple dia. Em va impactar. Però no li van donar ni la mort que tocaria perquè la legislació penal contemplava que havia de passar per les armes. Va ser una última revenja contra ell fer-ho amb el garrot vil. Per enviar un missatge de contundència i fortalesa de l’Estat”
Davant la possibilitat que mai es reobri el cas per la recent Llei de memòria democràtica, el periodista espera que algun dia es puguin passar comptes del que va ser una revenja “bèstia”. “Mentre la democràcia espanyola segueixi sense passar comptes amb la gent contra qui va actuar la impunitat del franquisme, estarà coixa. Els fa molta por reobrir casos flagrants com aquest perquè suposaria obrir la porta del passat”, opina. També recorda que el Tribunal Suprem va descartar en dues ocasions reobrir el cas en considerar que no s’havien presentat fets o testimonis suficientment nous.
La publicació de la reedició del llibre coincideix amb la commemoració de la Generalitat del 50è aniversari de l’execució de Puig Antich.
