“Que em censurin imatges al Visa pour l’image denota la manca de saber fer de la direcció del festival”. El fotoperiodista Jordi Borràs, col·laborador entre altres mitjans de l’ACN, es manifesta així de contundent per la decisió del certamen d’eliminar les fotografies de Marine Le Pen que formaven part del seu projecte ‘Tots els colors del negre’, que retrata l’ascens de l’extrema dreta a Europa. Les fotografies es van projectar el 5 de setembre al Campo Santo de Perpinyà davant d’un auditori de 2.500 persones, i Borràs va comprovar amb sorpresa que les instantànies de Le Pen no hi eren. “M’ha censurat un dels festivals de periodisme més importants del món” denuncia Borràs, que a banda creu que tardarà “temps” a que el tornin a seleccionar.
“El director del festival em va dir que trobava fluixes les fotos de Le Pen en comparació amb les de neonazis tatuats, però el projecte inclou també imatges de líders polítics europeus com Viktor Orbán, dels demòcrates suecs o d’Andrzej Duda”, explica Borràs a l’ACN.
“Són polítics que no són neonazis tatuats, sinó membres de la dreta radical conservadora, o en el cas de Le Pen de la dreta radical populista, que avui en dia dirigeixen països europeus. Ella no en dirigeix cap, però és una figura clau en tot això. Jo creia més que justificada la seva presència”, afegeix.
Atenent a les explicacions que li ha donat el festival, Borràs no pot més que concloure que el que ha passat és un acte de “censura de caràcter polític”. Un fet que el fotoperiodista lamenta, atès que en un principi havia celebrat la decisió del festival d’acollir el seu projecte, més tenint en compte que l’alcalde de Perpinyà, ciutat de la Catalunya nord que acull el certamen, sigui Louis Aliot, exparella de Marine Le Pen.
Borràs va denunciar els fets amb un article a la premsa que, segons diu, ha tingut ressò a diferents mitjans francesos d’abast estatal. És conscient que això està comportant dificultats a la direcció del festival, però ho considera “un acte de justícia i d’autodefensa”, per tal que quedi clar que no hi ha hagut una qüestió d’autocensura, sinó de censura i prou.
“Soc molt feliç per haver pogut exhibir el projecte al Visa pour l’image, però em queda el regust amarg tant de la censura com del fet que s’estigui parlant més d’això que d’una feina que fa catorze anys que faig”, explica Borràs en relació a la tasca de retratar l’auge de l’extrema dreta a Europa.
“És molt possible que aquest rebombori causi el malestar suficient a la direcció del Visa com per no seleccionar-me més. Espero que el temps no em doni la raó i que si presento un altre projecte s’actuï de forma deontològica, però malauradament veient les pràctiques i les excuses del festival molt em temo que tardaré molt temps a tornar a ser presentat al festival, i això no seria just”, rebla el fotoperiodista català.
