Una de les facetes més conegudes i brillants de Joan Fuster, del qual avui en commemorem el centenari del naixement, és la de ser escriptor d’aforismes. Un aforisme és una frase breu que expressa un pensament complex de forma colpidora o estètica. Per tant, es tracta de fer reflexionar al lector amb molt poca extensió. Alguns dels seus aforismes encara continuen essent contínuament citats, de vegades malament i amb algunes variacions. Deixem aquí un recull de deu aforismes fusterians:
- Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.
- No tingueu més conviccions que les decididament imprescindibles.
- No demanes comprensió ni al teu millor amic: a tot estirar, es limitarà a compadir-te, com tothom.
- Escrivim pensant en els nostres enemics: o per fer-hi proselitisme, o per corrompre’ls.
- No esperis ni temis, i seràs perfecte.
- No hi ha cosa moralment més saludable que posar en clar la part de raó que mai no podrem arrabassar als nostres enemics.
- Les veritats, cal exagerar-les perquè resultin creïbles.
- Corregir i augmentar: això és la cultura.
- Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir.
- Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.
Podeu trobar els aforismes de Joan Fuster en diversos volums, com ara “Consells, proverbis i insolències” , reeditat recentment per Ara Llibres, al recull “Aforismes” de l’editorial Bromera, a “Judicis Finals”, reeditat per les Publicacions de la Universitat de València i al primer volum de la seva Obra Completa publicada per Edicions 62
