El poeta Enric Casasses (Barcelona, 1951) ha rebut aquest dimarts el 52è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes amb què Òmnium Cultural el va distingir el mes de febrer d’aquest any. Ajornat el 8 de juny per la crisi sanitària, l’acte de lliurament –un recital-espectacle protagonitzat pel mateix Casasses- s’ha celebrat aquest vespre al Palau de la Música amb la presència del vicepresident del Govern, Pere Aragonès, el president del Parlament, Roger Torrent, la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, i els expresidents Quim Torra, Artur Mas i José Montilla, entre altres. Casasses ha rebut el guardó de mans del vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, en la tercera edició del guardó que se celebra amb el seu president, Jordi Cuixart, a la presó.
Un jurat format per Marc Artigau, Fina Brulés, Marta Buchaca, Judit Carrera, Martí Domíguez, Lluïsa Julià, Maria Rosa Lloret, Isidor Marí i Salvador Sunyer va decidir el 8 de febrer atorgar a Enric Casasses el 52è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Més de vuit mesos després s’ha pogut celebrar finalment l’acte de lliurament del premi, en una cerimònia ajornada per la pandèmia però que més enllà de les mascaretes i un aforament reduït no ha estat gaire diferent de la d’altres anys.
No hi ha hagut missatge enregistrat de Jordi Cuixart, però sí un vídeo emotiu per iniciar l’acte amb imatges del president de l’entitat, com la del dia en què es va comunicar a Casasses la concessió del premi (per carta i amb una trucada telefònica de Cuixart) o les de la seva trobada física el Sant Jordi d’estiu del 23 de juliol. Pel que fa al premiat, a més de recollir el guardó, Enric Casasses ha estat protagonista actiu i gairebé en solitari de l’acte, com si d’un recital seu es tractés, amb direcció artística de Ramon Simó.
El poeta ha encadenat recitats de fragments de la seva obra, a manera de cronologia lliure de la seva trajectòria. Dels cinc “grans temes” en què es va endinsar en decidir que es volia dedicar “a això de les lletres catalanes” (amor, mort, llibertat, ‘ella’ i ‘invenció), passant per les nits de recitals compartits amb Pascal Comelade, i fina a passatges d’autors de referència com Verdaguer. Casasses també ha tingut el gest de llegir un petit poema que li va escriure Jordi Cuixart des de la presó. Un guitarrista, l’excèntric duet Don Simon & Telefunken o un grup de recitadors l’han acompanyat en diversos moments, fent de l’acte un espectacle marca de la casa del poeta.
L’agraïment de Casasses
Més tard, en rebre el guardó, Casasses s’ha recordat del seu pare –i la seva vinculació precisament amb Òmnium i durant uns anys com a jurat d’aquest guardó, i també de Jordi Cuixart, que enguany novament no ha pogut assistir a l’acte perquè segueix complint condemna a la presó. El poeta s’ha situat en el panorama literari i poètic com “un de molts”, i de fet ha assegurat que és ell qui “aprèn dels joves” i no a l’inrevés. Rodejat de fotografies de grans noms de la literatura, i amb el guardó a les mans, ha dit sentir-se “com un nen a qui el deixen seure a la taula dels grans, a la meva edat”.
L’escriptora i presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Bel Olid, s’ha encarregat més tard de glossar la figura de Casasses, i en darrer lloc el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha lliurat al premiat el guardó (un trofeu amb les quatre barres i un còdol, que aquest any prové de les platges de L’Escala, a petició de Casasses). Mauri ha lloat Casasses –i a l’historial de premiats per l’entitat- per haver contribuït a fer de la cultura catalana “una cultura universal, del i per al poble, amb voluntat transformadora, cultura de llibertat i resistència; ningú com el flamant Premi d’Honor connecta avui dia la cultura, la poesia i la llengua, amb la tradicció popular. Noves generacions de poetes d’arreu tenen en Casasses un mestre, i tot el país tenim un deute amb ell”, ha reblat. Mauri ha manifestat per últim que Catalunya és “una nació oprimida” i ha dit que la mostra és la absència del seu president en l’acte d’avui “per tercer any consecutiu”.
Creador iconoclasta
Poeta, dramaturg, narrador i traductor, Casasses és d’un dels poetes catalans més influents de la seva generació, autor d’una obra genuïna i transgressora, que també s’ha bolcat en la recuperació de la tradició de poesia oral. Ha cultivat la poesia trobadoresca, el surrealisme psicodèlic i autors com Verdaguer o Caterina Albert.
Casasses també ha traduït autors com Conan Doyle, Nerval Blake i Max Jacob. Guanyador de nombrosos reconeixements, l’any 2012 va rebre el Premi Nacional de Literatura per la seva trajectòria literària i artística i, el 2011, el premi Crítica Serra d’Or.
‘Assagets’, l’última “invenció” de Casasses
Escriptor prolífic, recentment ha presentat a la 38a Setmana del Llibre en Català la seva darrera obra, ‘Assagets’ (Edicions Poncianes), tres assajos sobre l’arquitecte Antoni Gaudí i els compositors Niccolò Paganini i Josep Blanch i Reynalt. En aquell acte de presentació, l’autor va vindicar l’art “més com a invenció que com a creació (una paraula que ja no sabem què vol dir); inventar formes i a través d’això, fer passar la vida”, deia.
I en particular sobre en l’escriptura en vers, Casasses va reflexionar apuntant que l’obliga a elevar la concentració al quadrat”. “Has de jugar, tens la idea o la imatge o la fantasia, la sintaxi i la mètrica: són tres estructures que has de conjuminar. És més difícil, i és complicar-se la vida”, assumia aquell dia.
