La Sala Polivalent de Masquefa s’ha omplert de gom a gom aquest dissabte per dir l’últim adeu a la lingüista Carme Junyent. Més de 400 persones, entre familiars, amics, coneguts i companys de professió, no han volgut perdre’s una cerimònia ideada per la mateixa Carme abans de morir, que també va deixar dit que no volia que hi hagués aplaudiments entre els parlaments. Un dels seus fills, l’Andreu, l’ha definit com a “masquefina, mestra i mare” i veïns de Masquefa han destacat, sobretot, la seva generositat. La periodista de Catalunya Ràdio Marta Vives ha llegit una carta que va deixar escrita Junyent abans de morir i també un poema d’Enric Casasses. Per acabar la cerimònia ha sonat una música tradicional de la Festa Major de Masquefa. 
Les conselleres de Cultura, Natàlia Garriga, i Educació, Anna Simó, han participat a l’acte juntament amb la presidenta del Parlament, Anna Erra. També hi ha assistit la presidenta de Junts, Laura Borràs, i Dolors Sabater (CUP). En declaracions als mitjans, Garriga ha dit que Junyent era una dona “sàvia, compromesa i una gran activista en defensa de les llengües minoritzades”. “És una persona que ha fet replantejar a molta gent per què canviem de llengua, per què no hem de canviar de llengua i per què és important la llengua per a totes les persones”. Garriga ha dit que Junyent deixa “un gran buit” però recorda que “tenim una gran obra seva”.
Una cerimònia ideada per ella mateixa
La cerimònia de comiat a Carme Junyent ha tingut lloc a la sala polivalent de Masquefa i va ser ideada per ella mateixa abans de morir. Més d’una quinzena de persones, entre familiars, amics, veïns i companys de professió, han recordat la seva figura i han destacat, sobretot, la seva generositat, saviesa i llibertat. La Núria, una de les seves cosines, ha dit que és la persona “més lliure, feminista i valenta” que ha conegut mai. També veïnes i amigues de la Carme de Masquefa han destacat el llegat que deixa pel municipi: “Ens deixa més savis, però més orfes. Masquefa sempre estarà en deute amb ella”.
Des del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), el que la Carme Junyent considera “l’obra de la seva vida”, el professor Pere Comellas ha destacat que “la dèria de la Carme era defensar la llibertat lingüística i, per això, defensava el català. No només perquè es la nostra llengua, sinó també perquè treballar pel català era treballar per mantenir totes les llengües”. Comellas ha recordat que la Carme “no s’espantava mai” i “estimava les polèmiques”: “Defensava les seves conviccions amb fermesa i si no que ho demanin als defensors del desdoblament”.
També ha intervingut a l’acte la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Teresa Cabré, que ha destacat que Junyent era una dona “íntegre, molt intel·ligent, de pensament lliure, responsable i apassionada”. Cabré ha dit que davant dels problemes, Junyent sempre hi veia “escletxes de solució” i ha destacat el seu optimisme i valentia. “La Carme es va pronunciar sobre temes que no es discutien com ara la immersió lingüística o el llenguatge no sexista”, ha recordat. També ha volgut deixar clar que Junyent va ser reconeguda pels organismes oficials i també a la institució que ella presideix, l’IEC, però que els canvis en les normes d’edat van impedir que pogués entrar a la institució en cert moment.
Una carta de comiat
Abans de finalitzar l’acte, que s’ha allargat durant gairebé dues hores, la periodista cultural Marta Vives ha llegit una carta que va deixar escrita Carme Junyent abans de morir. La lingüista ha volgut recordar familiars, amics i companys de feina i també la seva estimada Masquefa. També ha volgut donar un consell als assistents a l’homenatge i els ha demanat: “No perdeu el temps, no deixeu qüestions pendents i aprofiteu ara que hi sou perquè el dia que us arribi l’hora no trobeu a faltar cap experiència que hauríeu volgut viure”. “Jo puc donar les gràcies per haver sabut preparar-me per la mort. Me’n vaig convençuda que ha valgut la pena”, ha conclòs a la missiva.
Junyent també va demanar a Vives que llegís el poema ‘Tens la força de les coses que…’, d’Enric Casasses, i va deixar per escrit que volia que la música que sonés al final de la cerimònia fos la de la ‘Passada’ de la Festa Major de Masquefa. Aquí, Junyent, sí que va permetre que s’hi poguessin sentir aplaudiments. La cerimònia també ha comptat amb una intèrpret de signes en català.
