En el marc de la Capital de la Cultura Catalana del 2021, el departament de Cultura de l’Ajuntament de Tortosa va decidir tirar endavant un nou festival de dansa per a la ciutat, l’Artèria, dirigit pel coreògraf, Roberto Olivan.
Després de l’èxit que han tingut les dues edicions d’aquesta mostra, ara arriba una nova estrena per part de l’Escola Municipal de Teatre i les seves companyies teatrals. Es tracta del Tòtem, un festival que posa l’accent en el món del teatre musical, força poc explorat a les Terres de l’Ebre, encara a dia d’avui.
De moment, totes les obres que s’han pogut veure, menys una, eren de producció pròpia, elaborades o protagonitzades per alumnes dels diferents cursos de l’EMT.
L’aposta del festival és arriscada, sobretot en una comarca on precisament l’aposta per la música en directe i pels musicals no és el seu punt fort. No obstant això, possiblement, l’EMT pretén així obrir el focus a altres ciutats catalanes per poder exportar les seves obres i els seus actors.
Malgrat haver de lamentar el tracte poc correcte i poc professional que hem rebut els fotoperiodistes alhora de cobrir l’esdeveniment per part de l’organització del mateix, hem volgut assistir a dues de les seves obres que van representar-se, aquest passat cap de setmana, al Teatre-Auditori Felip Pedrell.
El festival va arrencar amb l’obra El nostre futur que va comptar amb tres passis pensats únicament per a les escoles i instituts del municipi, per tal de conscienciar els joves i les seves famílies de l’emergència climàtica que comporta la regressió del Delta de l’Ebre, entre d’altres greuges.
Però el plat fort va ser el del divendres al vespre amb Cavernus, la segona obra de la companyia Hemòlia, de Roquetes. Els seus fundadors, músics i intèrprets eren en Jordi Bonilla i la Paula Martí, que es convertien en uns homes de les cavernes prehistòrics que descobrien quin és el poder transformador de la música. Tot plegat s’emmarcava en una distòpia teatral que barrejava elements del passat amb elements del present on, a través dels sons i dels gestos, connectaven amb el seu públic.
I, deixant de banda si la qualitat escènica d’aquestes obres de quilòmetre zero i de producció casolana podria ser encara millor; cal destacar que moltes de les obres duien un rerefons que les feia ser idònies per a la canalla més petita de les cases tortosines. I és que la tarda de dissabte va ser la més multitudinària de totes, amb un auditori amb més de la meitat de l’aforament ple. Era el torn dels Clap, una companyia emergent de l’EMT que està integrada per quatre joves estudiants de teatre musical i d’arts escèniques que van començar a fer-se populars per les seves intervencions musicals a les carrosses de les cavalcades de Reis de la ciutat i que han acabat tenint ara el seu propi espectacle sobre l’escenari. Es tracta d’un compendi de diverses cançons de les pel·lícules de Disney i dels seus populars musicals com El Rei Lleó, Frozen, Encanto, Coco o La Sireneta, entre d’altres. Això sí, potser fa falta trobar encara l’equitat lingüística a l’espectacle, ja que, la majoria de les cançons van ser cantades en castellà.
Sempre és positiu donar oportunitats i projecció als joves talents que comencen, com ho és el cas dels quatre integrants dels Clap, perquè tinguin més opcions de prosperar en la seva llarga trajectòria musical i artística per tal de poder arribar algun dia a tenir papers com els de la Mariona i la Núria del talent-show d’Eufòria que es troben cantant als musicals d’El Petit Príncep i de El Rei Lleó, respectivament.
La llàstima, però, és que no tots els joves artistes ni tots els joves talents tortosins emergents tenen la mateixa sort ni el mateix tracte per part de les institucions locals per tal de demostrar a la seva ciutat i a la resta de Catalunya que també són capaços d’omplir teatres, biblioteques o estadis.
La mostra va cloure diumenge amb l’obra de teatre M.A.R.E. de la companyia La Romancera Teatre, de la mostra de teatre amateur d’Igualada, que va presentar una aposta dirigida als nens i nenes de la primera infància que lligava les titelles amb la música de la Flauta Màgica de W. A. Mozart.
Per la tarda, Egos Teatre va interpretar una obra existencialista i còmica pensada també per als nens, Tot esperant en Will. Una comèdia que va ser guardonada com a millor espectacle musical als premis Feten 2022 de la Fira Europea d’Arts Escèniques per a nens i nenes.
Tortosa, Terres de l’Ebre, 16 de gener de 2023
Redactat per: Irene López
