La Plataforma per la llengua no exagera gens quan diu que la llengua catalana està en emergència lingüística i en fa un paral·lelisme amb l’emergència climàtica. Ambdues han estat ignorades durant dècades i quan s’hi faci alguna cosa de veritat potser ja serà tard. I no exagera per les xifres que van presentant cada un dels seus estudis d’ús social del català: “Actualment el català viu una situació paradoxal: si bé mai a la història hi havia hagut en termes absoluts tantes persones capaces d’entendre’l i expressar-s’hi, només el 32,5% dels habitants d’arreu dels territoris de parla catalana l’empra habitualment. En els darrers quinze anys hem perdut mig milió de parlants habituals. Si no fem res per aturar aquesta regressió, el català estarà en risc de desaparèixer perquè, encara que s’ aprengui a l’escola, la gent no el farà servir.”
La situació és especialment sagnant a la capital del país, Barcelona, on la dada de joves barcelonins que el parlen habitualment ara és del 28,4% dels quan, l’any 2015 era del 35,6%. Un descens del 20% en solament cinc anys, el que vol dir arribar a zero parlants en vint-i-cinc anys.
A partir d’aquí, i entre d’altres, les propostes són: canviar el paisatge lingüístic, especialment en el món digital i canviar de l’actitud lingüística dels catalanoparlants perquè no es passin al castellà. Les accions que es puguin fer en les polítiques públiques del conjunt de les
administracions són molt ben benvingudes, però la plataforma insisteix en les actituds personals i individuals dels veritables protagonistes en salvar la llengua: els que la parlem.
