Per a la redacció de LA REPÚBLICA, la moció aquest divendres aprovada pel Parlament on es demana d’evitar la traducció sistemàtica al castellà de les compareixences de premsa és una gran notícia, ja que ho hem destacat en multitud de vegades, en notícies i editorials en condiderar, tal com es diu en aquesta resolució, que el missatge que s’envia és de “llengua minoritzada”. Sabent que, a continuació, hi haurà la traducció, els mitjans que empren el castellà simplement esperen que “acabi la comèdia” per aleshores recomençar la roda de premsa fent les mateixes preguntes o la vergonyosa pregunta de “¿Puede repetir-lo en castellano?”
Aquest punt és el més vistós de la moció, que es pateix cada dia, però, lògicament, la pretensió és anar més enllà i es demana d’impulsar el reconeixement i ús oficial del català en organismes internacionals, especialment europeus, i en qualsevol espai polític. La moció, defensada per Dolors Sabaté, s’ha acabat votant punt per punt i s’ha aprovat gairebé íntegrament. El text insta a convocar el Pacte Nacional per la Llengua Catalana i a plantejar-lo com un assumpte d’estat.
Com hem indicat, la votació s’ha desgranat punt per punt, solament dos aspectes no han recollit vots suficients, i Vox, imaginem sense fer-ne cap distinció, ha votat en contra del “reconeixement que el castellà és la llengua pròpia de molts ciutadans de Catalunya”. Preguntats després sobre si ha estat un error, els ultradretans, amb allò de “sostenella i no emmendalla” han dit que no, que havien decidit votar que No a tot i avall, que fa baixada.
