El món polític i cultural lamenta la mort de l’advocat, polític i activista cultural Josep Espar Ticó, que ha traspassat aquest dissabte als 94 anys. El president del Govern, Pere Aragonès, ha definit Espar Ticó com “un home compromès amb la llengua, la cultura i la nació catalanes, que va fer de l’estima per Catalunya la seva raó de viure”. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha recordat que el Govern li va atorgar la Creu de Sant Jordi per la seva defensa de la cultura i de la llengua catalana, que “ha promogut tota la vida amb convicció i fermesa”. Des d’Òmnium Cultural s’han mostrat “colpits” per la mort d’aquest “polític referent del catalanisme”.
A Twitter, també s’ha pronunciat sobre la mort d’Espar Ticó el secretari general de JxCat, Jordi Turull. Ha escrit que “ha estat d’aquelles persones i d’aquella generació que davant persecucions i prohiibicions de tota mena, se la van jugar i van fer possible salvar molt més que els mots”. I l’ha definit com “un patriota de cap a peus, un gran referent”.
La presidenta suspesa del Parlament i líder de JxCat també ha tingut un record per Espar Ticó. “Sempre em va impressionar d’Espar Ticó, la lucidesa sobre la Guerra civil: “la visió històrica que en teníem estava deformada completament,més que civil, va ser una guerra contra Catalunya”. I la sinceritat de reconèixer que no havia pogut perdonar els assassins del seu pare”.
Els exconsellers Josep Rull i Quim Forn també han deixat missatges de record des del seu compte de Twitter. Rull ha expressat que Espar Ticó era “un patriota catala, amb totes les lletres” i “un activista infatigable, compromès amb el país, en els moments més durs de la dictadura franquista”. Per la seva banda, Forn s’hi ha referit com a “patriota i amic” i li ha agrait “tot el que ha fet i tot el que ha ensenyat”.
Ticó, nascut a Barcelona el 1927, va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya i va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona, la Creu de Sant Jordi, el 1984, i el Premi Canigó, el 2020. També va participar en la creació del diari ‘Avui’, la revista ‘Cavall Fort’, la distribuidora de llibres en català ‘L’Arc de Berà’, la Fundació Universal de la Sardana i la discogràfica Edigsa. De fet va estar al capdavant de moltes iniciatives encaminades a la normalització política i cultural del país.
