Enric Duran i Tortajada (València, 27 d’agost de 1895 – València, 28 de juny de 1967) va ser un poeta i dramaturg valencià, germà de l’escriptor Miquel Duran de València, amb el qual va escriure algunes obres en col·laboració.
Biografia
Son pare, Miquel, natural d’Andorra, era agent comercial, i sa mare, Ciril·la, era mestra i natural de Benimodo. Molt jove, als 16 anys, va morir son pare, cosa que el va a fer decidir-se a continuar amb el treball del seu progenitor, encara que no deixà d’escriure i tot i col·laborar amb diverses publicacions de caràcter periòdic.
Entre altres revistes i diaris va col·laborar a Avant, Valencia Cultural, El Cuento del Dumenche i València Mensual, de la ciutat de València; El Progreso de Xàtiva; Tierra Levantina, de Buenos Aires; i Senyera, de Mèxic. L’any 1915 va ser vocal de la primera junta directiva de Joventut Nacionalista Republicana. L’any 1930 va fundar amb Francesc Almela i Vives la sèrie Nostra Novel·la. Durant la Guerra Civil va ser regidor i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de València.
En la seua obra poètica, considerada mostra del “Paisatgisme sentimental”, segueix la ruta marcada per Teodor Llorente. A més fou amic de Nicolau Primitiu, amb qui mantenia correspondència.
Va ser un dels signataris de les Normes de Castelló, l’any 1932.
Va pertànyer a l’Agrupació Valencianista de la Dreta, constituïa el 22 d’octubre de 1933, i que tingué un breu funcionament.
Participà, com alumne, dels primers cursos de “Llengua i cultura valencianes” que es donaren a la Universitat de València l’any 1954.
Font: Viquipèdia
