Franca Masu (l’Alguer, 23 de maig de 1962) és una cantant sarda, i més concretament algueresa, que canta en alguerès (català), sard, italià i castellà. Encapçala el ressorgiment de la cançó catalana a l’Alguer, amb un estil que beu principalment del jazz, el fado i el tango.
Biografia
Franca Masu és naixuda a l’Alguer el 23 de maig de 1962 en una família d’artistes (el seu pare Manlio Masu, és un reconegut pintor sard). Una de les cantants del Mediterrani amb més talent, Franca Masu apareix per primera vegada en un escenari a mitjans dels anys 90, en un concert amb el llegendari clarinetista americà Tony Scott – músic de Billie Holiday – que declara que Franca Masu “és una de les millors veus d’Itàlia”.
Totalment autodidacta i dotada d’una profunda sensibilitat interpretativa, és una imaginativa improvisadora dels matisos de la veu. Sap emprar el seu instrument vocal com ningú i és capaç de superar els confins del territori purament jazzístic per deixar-se influir per les més diverses sonoritats mediterrànies. Actualment, ens mostra les originals i suggeridores interpretacions utilitzant, entre altres llengües, l’antic català que encara avui es parla a la ciutat de l’Alguer, a l’illa de Sardenya.
El primer àlbum editat per Franca Masu, “El Meu Viatge” (2000), ja revelava una artista formada i madura. Presentat al Mercat de la Música Viva de Vic, obté de la SGAE i de Ràdio 4 Barcelona la menció com a millor disc debutant, mentre que la crítica reconeix en Masu “la veritable revelació de la nova cançó d’autor catalana”.
El 2003 publica l’àlbum “Alguímia” amb la col·laboració del músic Mauro Palmas (mandolina) i el contrabaixista Salvatore Maltana. Franca Masu consolida l’ús del català com a idioma d’expressió artística i aconsegueix un notable èxit no només amb el públic sinó també en la crítica, participant en nombrosos festivals internacionals.
“Aquamare” (2006) és el seu tercer àlbum, on es presenta com a lletrista de quasi totes les composicions. Masu hi revela una immensa versatilitat i la crítica el considera el disc més madur i complet de l’artista. “Aquamare” és una interpretació única, definida per una selecció musical que aporta sons de diverses influències, composicions que exploren nous territoris, preservant el sentit predominant de la tradició.
El seu temperament passional l’acosta molt naturalment al tango argentí. L’any 2003, juntament amb Fausto Beccalossi, un dels acordionistes més dinàmics i versàtils de l’escena italiana i el “Trio Nuevo Tango” del músic Oscar del Barba, enregistren un àlbum dedicat al tango argentí, “Hoy como Ayer”.
L’any 2010 Franca Masu fa un salt a l’Amèrica del Nord, amb una gira que la porta a actuar als festivals de jazz més importants del Canadà, com el Vancouver Jazz Festival, on captiva tant el públic com la crítica.
I al setembre del 2011, publica elsou disc “10 anys”, gravat en directe en diferents escenaris del món – des de Barcelona a Utrecht, passant per Roma i pel prestigiós Festival de Porta Ferrada, on repassa i interpreta alguns dels temes més importants dels seus tres àlbums en català (El meu viatge, Alguímia, i Aquamare); cançons amb les quals celebra deu anys de carrera, que han marcat la seva trajectòria artística i que l’han convertit en lo màxim exponent del cant en llengua catalana de l’Alguer al món. És un directe intens, generós i ric en suggestions musicals, un ampli retrat que desvetlla tot l’encant d’una gran artista i que li val, segons la revista alemanya especialitzada en jazz i músiques del món, Jazzthetik, la següent definició: “una figura femenina del Mediterrani maternal i seductora, decent i rebel, tendra i aspra, sentimental i atrevida.
El 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi “per la defensa de la llengua catalana des de l’Alguer”.
Font: Viquipèdia
