Agnès Armengol i Altayó, també coneguda com a Agnès Armengol de Badia, (Sabadell, agost de 1852 – Sabadell, 30 de gener de 1934), fou una escriptora, pianista i promotora de la participació de les dones en el moviment catalanista.
Filla d’una família de fabricants tèxtils, va aprendre les primeres lletres al col·legi de les Escolàpies de Sabadell i, després, continuà els estudis a Barcelona i també a la localitat occitana de Castres. En aquests indrets es començaren a manifestar els seus dots d’escriptora. Publicà alguns poemes en diverses revistes de Sabadell i Barcelona, i diferents escrits en defensa de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes. Amb aquest esperit, va escriure el poemari Cant a la senyera per a l’Orfeó de Sabadell, el poema Rosari antic (recull de la vida, els costums i les tradicions de Catalunya) i contribuí a ressuscitar les danses de Castellterçol.
En el terreny musical, era una notable pianista i va compondre algunes peces que recollí amb el títol de Sospirs. Va dedicar també gran part de la seva vida a obres benèfiques i de caritat en ajut dels avis i desemparats.
Morí a l’edat de 82 anys i el seu enterrament va constituir a Sabadell una manifestació de dol popular.
Obres
- 1912. Redempció. Il·lustració Catalana. Col·lecció Feminals.
- 1925. Sabadellenques i altres poesies. Sabadell: Biblioteca Sabadellenca, 3.
- 1925. Redempció. Sabadell: Biblioteca Sabadellenca, 4.
- 1926. Els dies clars. Sabadell: Biblioteca Sabadellenca, 7.
- 1926. Rosari antic. Tradicions i records. Sabadell: Biblioteca Sabadellenca, 10.
Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona
- 1893. Montanyana. 2n accèssit a la Flor Natural.
- 1919. Al Montserrat.
- 1919. Na Marió.
- 1926. San Josep.
- 1927. La bona masovera.
- 1927. La nit i la diada de San Joan.
Font: Viquipèdia
