Màrius Cabré i Esteve, més conegut artísticament com a Mario Cabré, (Barcelona, 6 de gener de 1916 – 1 de juliol de 1990) va ser un torero, actor de teatre i cinema català. Va també ser un poeta i presentador de televisió.
Havia nascut en una família d’artistes teatrals, encara que ja de jove va decidir enfocar la seva carrera cap al món taurí. Va començar a torejar el 1934, sota el sobrenom de Cabrerito, i debutà a la Plaça de Las Ventas de Madrid el 10 d’agost de 1941. L’1 d’octubre de 1943 va prendre l’alternativa de mans de Domingo Ortega a la Real Maestranza de Sevilla. El padrí va ser El Estudiante i el toro de la cerimònia es deia “Negociante”, de Curro Chica. La confirmar a Las Ventas el vuit de gener del 1944, de mans de Domingo Ortega i A. Bienvenida. El toro es deia “Cantito” de les ramaderia de V. Muriel.
Va ser un torero elegant i valent. Feia grans veròniques. No va arribar a triomfar per ser tant polifacètic: actor, poeta, locutor. A la coproducció hispano-cubana Una cubana en España amb Blanquita Amaro, cantava amb accent andalús i una certa gràcia el conegut bolero “Maria Dolores”.
Un cop retirat del món del toreig va tenir una prolífica carrera com a actor cinematogràfic, participant en pel·lícules com Pandora i l’holandès errant (1951), amb James Mason i Ava Gardner, Tercio de quites (1951), La novia (1955) o Nocturn 29 (1968) al costat de Lucia Bosè. En la seva autobiografia, Ava Gardner diu de Cabré que el bon home es va creure obligat a exercir amb ella un laboriós i narcisista paper de latin lover durant el rodatge de la pel·lícula esmentada a Tossa de Mar, fent-se més aviat pesat amb els seus rams de flors i trucades telefòniques a l’hotel on s’allotjava la diva americana. De totes maneres Frank Sinatra (aleshores parella de Gardner) va irrompre-hi inesperadament a mitjan rodatge de la pel·lícula, sembla que empès per la gelosia. Com a presentador de televisió va estar present en els inicis de Televisió Espanyola, des dels primers temps, presentant programes com Club Miramar (1959-1960), al costat de Federico Gallo; Basar (1963) o sobretot, Reina por un día amb José Luis Barcelona, entre 1964 i 1965.
Va patir un atac d’hemiplegia i passà els darrers anys de la seva vida al balneari de Benicàssim, per morir finalment a Barcelona. Reposa al Cementiri de Montjuïc.
Font: Viquipèdia
