Edició 2338

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 19 de desembre del 2024
Edició 2338

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 19 de desembre del 2024

[Efemèride] 1913: L’Institut d’Estudis Catalans promulga les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra

|

- Publicitat -

Les Normes ortogràfiques són un conjunt de 24 regles promulgades per l’Institut d’Estudis Catalans a data del 24 de gener del 1913, amb les quals hom intentà regularitzar el sistema ortogràfic del català. Van néixer de la necessitat de modernitzar, depurar i normativitzar la llengua literària i escrita. Aquestes normes van marcar les regles del català modern, que s’equiparava així a les altres llengües europees i el feien apte per al conreu de tots els gèneres literaris i per a tots els àmbits de la comunicació: premsa, ciència, administració, educació, legislació i comerç.

Publicitat

Per a l’establiment d’aquestes normes ortogràfiques l’Institut constituí una comissió formada per membres de totes les seves seccions: Antoni Maria Alcover, Josep Carner i Ribalta, Frederic Clascar, Pompeu Fabra, Lluís Segalà i Estalella, Jaume Massó i Torrents, Miquel dels Sants Oliver, Antoni Rubió i Lluch, Pere Coromines i Montanya i Eugeni d’Ors. Pompeu Fabra va ser l’encarregat de preparar un qüestionari que va ser estudiat, discutit i votat pels membres de la comissió. L’Institut, amb les normes, va dotar la llengua catalana d’un instrument bàsic i imprescindible per poder emprendre els treballs de codificació següents sobre la gramàtica (1918) i el diccionari (1932).

Les normes foren adoptades tot seguit per la premsa diària, per diverses revistes i per la majoria d’escriptors. La normativització va facilitar que el català s’ensenyés a l’escola i a la universitat. Enric Prat de la Riba va fer una crida a la unitat i a la disciplina dels catalans en aquest afer i, en conseqüència, les corporacions locals van adoptar la nova ortografia. El paper del món cultural i polític va ser clau per a l’èxit de les Normes, la unitat de la llengua i, en definitiva, per a la seva recuperació.

Malgrat aquest acolliment popular i oficial, les normes foren combatudes en un principi per un nombre no pas reduït de personalitats. Entre els antinormistes cal destacar literats i estudiosos com Francesc Carreras i Candi, Jaume Collell i Bancells, Josep Franquesa i Gomis, Francesc Matheu i Fornells, Apel·les Mestres, Ramon Miquel i Planas, Ernest Moliné i Brasés, entra altres, que el 1915 crearen una Acadèmia de la Llengua Catalana, la qual redactà unes Regles ortogràfiques, publicades el 1916, que no prosperaren.

Et pot interessar  El Govern publicarà l'Enquesta d'usos lingüístics a principis de l'any que ve

Font: Viquipèdia

Publicitat

Opinió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut