Vicent Boix i Ricarte (Xàtiva, 27 d’abril de 1813 — València, 7 de març de 1880) va ser un poeta, polític i historiador valencià.
Ingressa en l’orde dels escolapis però deixà els hàbits el 1837. Liberal d’idees, com a polític ocupà diversos càrrecs administratius. Sembla que a causa de la seua vinculació amb Junta Cantonal (de la qual fou nomenat membre el 1873, tot i que rebutja el nomenament) fou jutjat en un consell de guerra que finalment l’absolgué; com a historiador fou catedràtic d’història de la Universitat de València, així com cronista oficial d’aquesta ciutat. Com a poeta destacà per la seua vinculació amb els Jocs Florals de Barcelona (com a mantenidor el 1877) i de València (com a un dels fundadors).
En el seu poema Record als poetes de Catalunya diu: “I eixa terra, cantors, la meua pàtria,/ és germana també de Barcelona”. Escrigué tant en català com en castellà. En aquest idioma escrigué també novel·la històrica i teatre i en català 12 “milacres”. De la seua obra històrica destaquen: El encubierto valenciano (1852) i Historia de la ciudad y reino de Valencia (1845-1847). Treballà també com a corresponsal per al diari de Barcelona La Corona de Aragón.
Font: Viquipèdia
