Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l’original) és l’obra més important de l’escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell. És considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i del segle d’or valencià.
Sembla que fou escrita entre el 1460 i el 1464. Segons afirma l’autor a la mateixa novel·la, el Tirant va començar a ser escrit el 2 de gener de 1460. Fou publicada per primera volta a València l’any 1490 per Nicolau Spindeler. A Barcelona, el 1497, Pere Miquel i Diego de Gumiel van publicar la segona edició, de tirada més curta. El fet que hi haja dos edicions incunables indica que l’obra va tindre una gran difusió des del principi. Durant el segle XVI fou traduïda al castellà (1511) i a l’italià (1538), més tard al francés (1737) i modernament ho ha estat a l’anglés (1984) i a moltes altres llengües.
El protagonista de l’obra es presenta en el capítol 29 dient que es diu Tirant perquè el seu pare és de Tirània, i Lo Blanc, perquè la seua mare, filla del duc de Bretanya, es diu Blanca.
La Novel·la
El Tirant lo Blanc està constituït per sis nuclis argumentals. El primer correspon al cavaller Guillem de Varoïc; el segon tracta de Tirant a Anglaterra; el tercer, Tirant a Rodes i Sicília; el quart, Tirant a Constantinoble; el quint, Tirant a l’Àfrica, i el sext, el retorn a Constantinoble i el desenllaç. Es tracta d’una obra de gran extensió, que comença amb la narració de les aventures de Guillem de Varoïc, qui instruïx a Tirant en les normes de cavalleria. El protagonista, Tirant lo Blanc, es forma a Anglaterra, on Joanot Martorell va viure des de 1438 fins a finals de 1439. Tirant es guanya el títol de cavaller gràcies a un seguit de victòries contra reis, ducs i gegants. Posteriorment, abandona Anglaterra i pren posada a França, Sicília i Rodes.
Durant un llarg període, Tirant recorre Jerusalem, Alexandria, Trípoli i Tunísia. És llavors quan és sol·licitat per l’emperador de Constantinoble i coneix la seua estimada, Carmesina (la filla de l’emperador). Tirant i els seus acompanyants arriben a Constantinoble en un període fosc degut a la mort del fill de l’emperador Ricard . El palau reial està vestit de pena i dol. La història d’amor entre Tirant i Carmesina és favorable gràcies a les actuacions de les donzelles: Plaerdemavida i Estefania. Al mateix temps, la Viuda Reposada, dida de la princesa, fa tot el possible per trencar la seua relació amorosa. La Viuda Reposada està enamorada del cavaller Tirant. Ella mateixa és l’encarregada de muntar una trampa i fer-lo creure que la seua estimada no li és fidel amb un hortolà anomenat Lauseta. Tirant decidix abandonar Constantinoble i embarca en un vaixell que el dirigix a l’Àfrica. Plaerdemavida, sobtada per les actuacions del cavaller, s’adona del mal de la Viuda Repoasada i també puja al vaixell.
Durant un període de deu anys, Tirant lo Blanc i Plaerdemavida resideixen a l’Àfrica per separat. Al mateix temps, Carmesina es convertix en religiosa i entra en un convent. Plaerdemavida es casa amb el rei de Fes i hereta el títol de reina de Fes. Deu anys després, Tirant i Plaerdemavida es retroben en terres africanes i aquesta li ho explica tot a Tirant. Posteriorment, ambdós decideixen retornar a Constantinoble perquè Tirant recupere la seua estimada Carmesina. Finalment, aconseguix el seu amor i mantenen relacions sexuals abans de la nit de noces (bodes sordes). Joanot Martorell, decidix castigar el protagonista per les seves actuacions. Conseqüentment, mor en un dels seus camins per fer conéixer als reis, comtes i ducs del seu casament. Carmesina mor de pena i l’emperador Ricard ho fa un temps després. L’emperadriu es casa amb el cosí de Tirant, Hipòlit, amb qui havia mantingut relacions sexuals en l’estada de Tirant al palau.
Tirant lo Blanc és la primera novel·la dins de la literatura universal en què apareix un heroi de ficció de «carn i ossos». És a dir, personatges quotidians, amb sentiments i defectes. L’obra és el resultat de la suma de moltes novel·les amb més o menys entitat pròpia cadascuna, vertebrades per la presència del protagonista, per una llengua comuna i per una visió totalitzadora del món. Es pot parlar, doncs, d’un cert fragmentarisme estructural que no afecta el sentit unitari de la novel·la. I, de la mateixa manera, podem parlar del trencament que el Tirant representa respecte de la narrativa anterior. En efecte, suposa l’abandó quasi definitiu dels ideals medievals (religió, cavalleria) i l’apropiació ràpida dels ideals burgesos (plaer, raó, humor), per la qual cosa no podem considerar Tirant lo Blanc un llibre de cavalleries convencional.
L’autor
L’autor de Tirant lo Blanc va ser un cavaller amb una vida força convulsa i pertanyent a la baixa noblesa valenciana. Sota el regnat de Martí I, la seua família havia gaudit d’una certa influència, però amb la mort del pare es va haver de fer càrrec de set germans i va començar un declivi econòmic i social. Martorell va dedicar part de la seua vida a bregar per defensar el seu honor i afrontar els deutes, era un veritable apassionat del món de cavalleries. Va tindre alguns adversaris, com el seu cosí Joan de Monpalau, a qui retreia no complir les obligacions matrimonials, després d’unes noces secretes amb la seua germana Damiata. Sovint el desenllaç d’estes disputes no va ser favorable a l’escriptor, que va traslladar estes vivències a la novel·la, com és el cas de la boda secreta de Tirant i Carmesina.
El fet que s’inspirara en la seua vida va enriquir notablement l’obra. Martorell va ser un cavaller amb prestigi a qui les corts de França, Anglaterra o Portugal van donar audiència. D’estes vivències, en va traure força matèria primera, que va donar matisos, profunditat psicològica i versemblança als personatges.
En temps de Martorell, la condició de cavallers estava en clara decadència. Ja no protegien els territoris dels senyors, sinó que es dedicaven a la pràctica militar. L’escriptor, però, en defensa la validesa, reformula funcions i els fa participar en tornejos i justes. Per exemple, en la novel·la, Tirant es dona a conéixer en un exercici d’armes que celebra el matrimoni del rei d’Anglaterra. Malgrat tot, Martorell no va defugir la realitat del seu temps. De fet, el mateix protagonista acaba integrant-se en l’aparell militar de l’Imperi grec, mor en una situació ridícula i el nouvingut Hipòlit és proclamat nou emperador.
Font: Viquipèdia
