Aquests dies, la natura es mor. Ho fa per reviure a la primavera. Per això les cultures occidentals aquests dies celebren el culte als desapareguts. Nosaltres, per tal de gaudir del setè art us proposem cinc maneres d’arraulir-vos al sofà i gaudir d’allò que més ens fa patri: LA POR.
La visita (M. Night Shyamalan, 2015)
Dos néts visiten els seus avis després de lustres de cisma familiar. Els avis no van suportar la dissoluta vida de la mare, però s’aconsegueixen reconciliar. Els néts arriben a la finca familiar de Nova Anglaterra, descobreixen els seus avis. Però en cada somriure d’amor, s’amaga un secret. Una història inspirada en Hansel i Gretel, que posarà els pèls de punta a mares i pares.
Alien, el octavo pasajero (Ridely Scott, 1978)
A l’espai ningú escoltarà els teus crits. Aquest era l’eslògan d’un film que va canviar la manera d’entendre el terror. Una tripulació de camioners descobreix un senyal de vida en un inhòspit planeta. Allà una vida que no hauria de tenir consciència aconsegueix infiltrar-se a la nau. Cal destacar l’actuació de Sigourney Weaver en el famós paper de Tinent Ripley, una heroïna del feminisme.
Creep (Christopher Smith, 2004)
Kate vol agafar el metro de Londres per tornar a casa, però s’adorm a l’andana i perd l’últim tren. A partir d’aquesta premissa es desenvolupa un film de terror subterrani que fa de la lluita contra la claustrofòbia una persecució sense escapatòria. A més l’espectador descobrirà un ecosistema de vida, que esgarrifarà a qualsevol ment sana.
Saw (James Wan, 2004)
La primera de les entregues dels crims del psicòpata Jigsaw. En aquest primer episodi, dos homes es desperten lligats en un lavabo subterrani. Una inquietant gravació els descobreix el seu destí. Només un d’ells dos en podrà sortir viu. Amb aquesta premissa es construeix una saga que basada en la voluntat de descobrir les ganes de viure de les seves víctimes.
The Shinning (Stanley Kubrick, 1980)
L’argument és més que conegut. Una família amb un sol fill arriba un hotel aïllat per tal de vigilar-lo durant l’hivern. El que no saben és que s’hi tornaran bojos, ja que l’edifici té vida pròpia. Basada en la novel•la homònima d’Stephan King, Kubrick elabora una trama només per demostrar que el terror és la semiòtica del sense sentit. D’aquesta manera, les imatges més o menys aleatòries i la construcció d’una atmosfera claustrofòbica aconsegueixen un fil gairebé perfecte.
Bonus track: Tinc castanyes (Plats Burts)
L’episodi de Plats Bruts que tots recordem. La versió de Joel Joan i Jordi Sánchez de la polèmica entre allò de fora i les tradicions nostrades. 30 minuts de comèdia que no ens deixaran respirar de tant riure!
