Barcelona acull per primera vegada una exposició dedicada a Charlotte Salomon, artista jueva de talent precoç i vida curta, perquè tenia només 26 anys quan va ser deportada i assassinada al camp de concentració nazi d’Auschwitz. El Reial Monestir de Pedralbes és la seu d’una mostra titulada com la seva gran obra, Vida? o teatre?, amb una àmplia selecció de l’ingent conjunt de guaixos creats durant el seu exili a França, gràcies als quals l’artista va superar emocionalment un trauma familiar. Una artista “de primera magnitud” i una obra d’una “gran complexitat”, apunta el comissari Ricard Bru, que ha quedat desplaçada per raó de la “construcció masculina de la historia de l’art” i que “convé recuperar i difondre”.
Charlotte Salomon (1917-1943), artista jueva alemanya, tenia només 26 anys quan va ser deportada i exterminada a Auschwitz. La seva vida va estar marcada per l’amor i la mort i una història familiar de patiment que la va conduir a refugiar-se en l’art com a via catàrtica i de salvament.
De fet, la seva gran obra, Vida? o teatre?, passa per haver estat la seva taula de salvació (emocional) durant els anys d’exili al sud de França (1940-1942), una època en què no només va haver de fugir del nazisme sinó també afrontar les revelacions familiars que tant la seva mare com la seva àvia s’havien suïcidat.
A través dels 782 guaixos que formen la seva gran obra Salomon va mirar e descriure la seva vida per trobar-se a si mateixa, per superar el passat i per mirar de viure un present efímer a les vigílies de l’Holocaust. L’exposició que acull el Monestir de Pedralbes mostra més de 200 d’aquests guaixos, que es conserven al Jewish Historical Museum d’Amsterdam.
Pel comissari de l’exposició, el doctor en Història de l’Art Ricard Bru, és una ocasió excepcional per Barcelona i pel país de descobrir l’artista, mai abans exposada aquí. El motius, al seu parer, la seva vida efímera però també “la construcció masculina de la història de l’art”. Aquest oblit històric és el principal argument per a la ubicació de l’exposició al Monestir de Pedralbes, un dels eixos principals de la seva programació expositiva són les línies de recerca i divulgació d’estudis de gènere i espiritualitat, especialment de “dones silenciades”.
Una artista “de primer nivell”
L’obra de Salomon és “de primer nivell”, sosté el comissari. A Vida? o teatre?, la seva gran aportació en la seva curta existència, l’artista hi va descriure la seva vida, amb elements de ficció, desenvolupant una col·lecció extraordinàriament rica de guaixos on s’hi barreja la música, el cinema, la literatura o el teatre, explica Bru.
“Amb les seves increïbles capacitats artístiques de beure de l’avantguarda de l’època va crear una obra en molt poc temps, molt complexa i que defineix molt bé el seu estat d’ànim i les seves ganes de viure”, tota una ironia per algú que acabava de descobrir la seva autèntica història familiar i que estava a punt de ser deportada i assassinada a un camp de concentració.
“No és només una obra sobre una vida de patiment, o sobre amor, o sobre temes de gènere, és una obra en què hi ha un equilibri molt subtil entre molts elements que sumats la converteixen en una obra de primera magnitud, en temps de l’Holocaust i que parlen de tota una època”, entén el comissari.
L’exposició al Monestir es completa amb un espai separat introductori, a les Sales del rebostet, per emmarcar la figura i l’obra de Charlotte Salomon. Cronologia vital, dos audiovisuals que sintetitzen la seva vida a Berlín (fins 1938) i al sud e d França (1938-1942), i finalment uns interactius que aprofundeixen en aspectes de la seva obra principal i que dóna nom a la mostra.
