L’Ajuntament de Barcelona obrirà al públic el refugi antiaeri de la plaça de la Revolució de setembre de 1868 el dia 12 d’agost, coincidint amb la Festa Major de Gràcia.
El Taller d’Història de Gràcia i el Centre d’Estudis seran els responsables de gestionar-hi visites d’uns 30 minuts durant tot l’any. Els interessats podran conèixer les restes preservades pagant de 3 euros. El nou espai inclou una proposta de museïtzació que té com a fil conductor la salut i la higiene. Un petit tram de galeria, un espai de farmaciola i una sala de cures són les úniques zones preservades del búnquer, que els experts calculen que tenia capacitat per unes quatre-centes persones. Al refugi s’hi podrà accedir des de la planta -4 de l’actual pàrquing.
El cost total de les obres de conservació i restauració de l’espai, així com la museïtzació per a l’obertura al públic del refugi, ha estat de més de 30.000 euros.
Durant els dies de la festa major s’instal·larà un taulell informatiu a la plaça del Diamant, on es podran fer les reserves. Un cop passades les festes del barri, es podran concertar a través de la pàgina web del Tall d’Història de Gràcia.
Un refugi ple d’història
El refugi de la plaça de la Revolució es considera excepcional en molts aspectes, tant a nivell constructiu com social. Tal com ha explicat la responsable del servei de Patrimoni Arqueològic de l’Ajuntament de Barcelona, Montserrat Pugès, el refugi constava de tres entrades des de diferents costats de la plaça, i estava dotat d’electricitat i aigua, a més de pous de ventilació.
En aquest sentit, el president del Taller d’Història de Gràcia, Josep Maria Contel, ha destacat que aquest és un dels millors refugis que ha vist: “Tenia aigua corrent, doble electricitat, bomba d’aigua i cisterna”, ha apuntat. “Era un refugi que la gent d’aquí l’havia treballat molt”, ha subratllat Contel. “Només un 5% del refugi original ha estat conservat”, han lamentat els experts, que han explicat que la part restaurada correspon a un fragment del passadís i dues cambres destinades a infermeria i farmaciola. La infermeria compta amb un armari raconer, un petit taulell d’obra i un rentamans, així com un banc d’obra i un quadre elèctric. El refugi tenia un desaigua al centre de l’estança i quatre forats per encaixar-hi una llitera.
L’espai comptava amb un servei “a la turca” per a homes, i un amb tassa per a dones. Tots els corredors tenien banc per seure. També hi havia un quadre on s’instal·lava el generador d’electricitat.
Pel que fa a la restauració de l’espai, Pugès ha dit que han volgut fer-hi la mínima intervenció: “Creiem que l’espai parla per si mateix”, ha confessat, i ha afegit que es tracta d’un espai “auster” que han volgut mantenir.
Als panells informatius es recullen documents gràfics que parlen de l’organització del veïnat per a la construcció del refugi l’any 1937, de com es va fer el refugi i de com s’organitzava. També es conserven plànols a través dels quals s’han pogut recrear les dimensions originals de la construcció, que posteriorment han estat dibuixades al terra de la planta -4 del pàrquing soterrani.
L’any 1939 l’Ajuntament va clausurar el refugi tapiant-ne les entrades. Les reivindicacions veïnals van aconseguir preservar una mínima part del refugi en quedar fora del perímetre dels murs de l’obra del pàrquing. Anys més tard es va rehabilitar l’entrada per a fer accessible l’accés.
