Noves proves que demostren el precari i decadent estat de la xarxa ferroviària catalana, operada per Renfe i Adif a través de Rodalies de Catalunya. Tot i tractar-se d’un servei públic i més necessari que mai, tenint en compte la centralització del país a Barcelona, el servei de Rodalies només ha registrat 12 dies de normalitat des del mes de gener. En altres paraules, el 85% dels dies des de l’1 de gener fins a l’1 d’abril hi ha hagut incidències a la xarxa, entre avaries, vagues, robatoris i altres. La normalitat al servei, doncs, és que els trens no funcionin o funcionin malament, i la veritable novetat és quan els trens funcionen puntualment sense cap mena d’incidència.
Els mesos de gener, febrer i març sumen un total de 89 dies; d’aquests, només 12 han transcorregut sense incidències a la xarxa. Els altres 77 dies hi ha hagut de tot, especialment durant el mes de març, quan Rodalies ha multiplicat les incidències i el caos al servei, a les quals s’han sumat les vagues contra el traspàs de Rodalies convocades pels sindicats, desconvocades després d’assolir un acord amb el Ministeri de Transports que deixa el traspàs en paper mullat, però que tres sindicats minoritaris van mantenir, provocant retards i incidències també els primers dies d’abril.
De fet, el passat 1 d’abril va registrar-se la incidència més grossa, que els serveis jurídics de Renfe investiguen si dos treballadors van sabotejar el servei; segons sosté Renfe, un o dos treballadors haurien donat ordres errònies expressament a diversos maquinistes que havien d’iniciar els seus trajectes a l’Hospitalet, fet que va provocar la cancel·lació d’una quarantena de trens a la tarda, amb retards de més d’una hora.
