El president del PPC, Alejandro Fernández, creu que totes les direccions nacionals del PP, “sense excepció”, fan de “trituradores” dels líders del partit a Catalunya. “Des que algú assumeix la presidència del PPC, s’organitza una pinça per preparar la seva imminent substitució”, critica Fernández al seu primer llibre, ‘A calzón quitao’, (La esfera de los libros) que es publica aquest dimecres. El dirigent titlla aquesta estratègia de “suïcida” i diu que Gènova “defenestra els líders del PPC facin el que facin”. Al volum, també retreu “l’obsessió” de Madrid per “trobar un unicorn moderat” a Junts i rebutja la nostàlgia del Pacte del Majestic. “Aliança empeny Junts a una major radicalitat. No podem pactar amb qui vol destruir Espanya”, diu.
El llibre, que ha sortit a la venda aquest dimecres i que es presentarà el pròxim 14 d’abril a Barcelona, se centra en tres grans temes: els problemes “operatius” del PP per ser una alternativa a Catalunya, la “necessària reforma constitucional” per protegir la unitat nacional, i la importància de combatre les tesis independentistes per evitar que es “desmunti l’Estat a còmodes terminis” amb el suport dels socialistes, segons denuncia.
“Majordoms de Gènova”
Sobre la primera qüestió, el líder del PPC carrega contra l’estratègia que han fet servir “totes les direccions” del PP amb els populars catalans, centrada en “les tuteles i les batzegades”. “La direcció nacional ho imposa tot: candidatures, missatges, projectes. Si surt bé, és gràcies a la seva genialitat. Si no, és culpa del tutelat. Se’l substitueix i a començar de nou”, critica Fernández.
De fet, retreu que la fórmula que utilitzen les direccions nacionals és sempre la mateixa. “Fonts de Gènova i del PP català sospesen els noms d’una persona per a substituir al president. És igual el que les bases del partit a Catalunya hagin votat, es tracta d’una estratègia reiteradament suïcida de les direccions nacionals”, explica.
Per a Fernández, aquesta estratègia – emprada durant “gairebé quatre dècades”- és la que ha “atropellat” el PPC. “Si la societat catalana percep que els líders del PPC som uns ‘peleles’ sense personalitat pròpia i que només hi som per recollir a l’aeroport als que manen de veritat, la societat catalana mai confiarà en nosaltres”, alerta.
El líder del PPC admet que la seva relació amb els òrgans de poder del partit “mai ha estat idíl·lica”, ja que aquests tenen “interioritzat” que els dirigents populars catalans “només existeixen per fer de majordoms” de Gènova. “Però em nego a assumir aquest escenari, no l’acceptaré mai”, apunta Fernández, que agrega que “mai callarà” davant el que considera injust.
Fernández insisteix que aquesta “defenestració política” l’han patit la majoria dels presidents del PPC, com Alejandro- Vidal Quadras, o Josep Piqué, i d’alguns dels seus homòlegs al País Basc, com Alfonso Alonso o Borja Sémper. “A cas els dirigents populars catalans i bascs som babaus? O potser simplement aspirem a tenir líders sense tuteles?” es qüestiona.
Així, avisa que aquest fenomen ha provocat “la degradació progressiva” dels populars a Catalunya i que els impossibilita organitzar un projecte ambiciós, ja que, al final, tot “s’acabarà decidint des de fora”. Amb tot, adverteix que cal aturar aquesta estratègia o la recuperació que ha experimentat el PPC el darrer cicle electoral serà “un miratge”.
