Diverses enquestes han reflectit els darrers temps una hostilitat envers el feminisme entre els homes joves, en contraposició amb el posicionament majoritari de les noies de la seva edat. Prop de la meitat dels nois menors de 25 anys no creuen que el feminisme promogui una societat més justa i democràtica, i gairebé sis de cada deu opinen que el moviment “ha anat massa lluny”. Experts consultats per l’ACN coincideixen a assenyalar un efecte rebot a l’auge del feminisme i un “sentiment de pèrdua de privilegis” dels homes. També destaquen l’atractiu dels missatges de la ultradreta, pretesament “antisistema”. En tot cas, constaten que s’ha produït un cert divorci dins de la mateixa generació i avisen dels riscos de la situació.
Segons les fonts consultades, les causes d’aquest fenomen són múltiples. La secretària del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), Núria Matamoros, destaca que una de les “claus” és que el discurs feminista ha penetrat i ara està “fortament institucionalitzat”. En aquest sentit, oposar-s’hi és, per a molts joves, una manera de “rebel·lar-se contra el que ha esdevingut status quo i reforçar així la seva identitat”, exposa.
L’altre argument és que els canvis socials que està promovent el moviment feminista poden generar “por” entre els nois joves, segons hi afegeix la politòloga Xènia Roca. “Si tu tens una posició que es pot veure en perill, això pot ser un element de radicalització cap a l’altra banda”, desgrana. Des del CNJC parlen directament de la “por a perdre els privilegis que, desgraciadament, els homes han tingut històricament en la nostra societat”. La seva secretària lamenta que molts joves “que senten que el feminisme els assenyala, en lloc de qüestionar els seus propis privilegis, busquen espais on se sentin que els validen”.
La “sospita permanent”
Amb una altra mirada, el psicòleg i divulgador José Ramon Ubieto diu que hi ha situacions en què aquest “sentiment d’injustícia” dels homes “pot estar validat”. Segon Ubieto, són molts els que “tendeixen a pensar que estan sent injustament culpabilitzats i acusats de moltes coses”. El psiquiatra relata casos de “pacients joves de famílies progressistes, educats en la igualtat de gènere, que es queixen que dins del discurs feminista hi ha la sospita permanent que els homes són potencials violadors”. “I hem sentit alguns discursos polítics en aquest sentit”, afegeix.
Totes les reflexions, més o menys d’acord amb les raons d’aquest joves, pivoten sobre un estat d’opinió que mostren les enquestes: una de cada tres persones opina que el feminisme “ha anat massa lluny”, i la percepció arriba al 54% dels homes joves de 16 a 24 anys, és a dir un de cada dos, segons l’Enquesta de Valors del CEO publicada ara fa un any.
La ultradreta “antisistema” que “ven” antifeminisme
Però, per què entre els joves (homes) s’ha estès més aquesta percepció? Les tres fonts consultades tornen a coincidir aquí en el paper decisiu de la ultradreta, per la seva capacitat de penetració en el món dels joves a través de les xarxes socials i pel context de precarietat i “d’incertesa” envers el futur d’aquesta generació.
El professor Ubieto diu que estem vivint “la paradoxa” que una part dels joves estan votant una extrema dreta “que ha sabut representar el paper d’antisistema”, fent-se així molt atractiva pels adolescents, que volen “separar-se d’allò que els ha constituït”.
“Ells són els disruptius, i busquen culpables fàcils als problemes”, coincideix la politòloga Xènia Roca. Segons ella, “és una estratègia de ‘lobbys’ amb valors tradicionals molt potents que s’han gastat molts calers per construir aquesta narrativa i transmetre-la”. Des del CNJC, afegeixen que la incidència dels discursos misògins i en tot cas contraris a la igualtat de gènere s’han “estat veient a les eleccions dels Estats Units”. Matamoros assumeix “el poder i la influència que tenen les xarxes socials, sobretot en la gent jove: la generació que està més informada però també on més estan calant les ‘fake news’ i el discurs reaccionari”. “És molt preocupant”, expressa.
“No hi ha diàleg” entre nois i noies
La percepció sobre el feminisme que capturen les enquestes d’opinió és molt desigual entre els nois i les noies del mateix grup d’edat. De fet, les noies de 16 a 24 anys se situen a l’extrem contrari que els seus companys: el 82% creuen que el feminisme promou una societat més justa i democràtica (envers al 46% dels nois de la mateixa franja), per sobre de la percepció de les dones en conjunt, que se situa en un 75%. I respecte al grau d’acord amb la idea que el feminisme “ha anat massa lluny”, les noies joves són també el grup que menys ho pensa, amb un 23% –per contra, això ho pensen més de la meitat dels nois.
Sobre aquest divorci d’opinions entre nois i noies de les mateixes generacions (que no es produeix en edats més avançades), Xènia Roca afirma que “no hi ha diàleg”, i en el millor dels casos el que hi ha és més conflictivitat entre iguals. “Està passant”, subratlla. La seva por és que políticament això condueixi a “fer passos enrere” en avenços en igualtat de gènere, “depenent de l’opinió que més pesi”. “Si s’imposa la corrent en contra d’aquest tipus de moviments, i els partits polítics decideixen seguir-los, potser anem enrere”, ha alertat.
Falten “referents masculins positius”
Per “revertir” aquesta situació, des del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), aposten per “oferir referents masculins positius” (que defensen el feminisme o els drets de la LGTBIQ+, per exemple) perquè els joves vegin que els seus intermediaris, la seva gent més propera, també poden defensar aquestes qüestions. “Perquè també hi ha homes feministes”, apunta, Núria Matamoros, que rebla que s’ha de “treballar en la revisió de les masculinitats i oferir narratives alternatives que connectin amb els joves, sense fer-los sentir atacats”.
El missatge del psicòleg José Ramon Ubieto també és en clau esperançadora. Al seu parer, no s’ha de magnificar aquest estat d’opinió actual dels joves, i, en canvi, cal posar en valor que “el grau de conscienciació feminista” d’aquesta generació respecte a les anteriors, els nois inclosos. “És cert que hi ha un sector dels nois joves que estan en contra del feminisme, però també ho és que situacions (de sexisme) que abans consideraven normalitzades ara no ho són. Hi ha un avenç que no es pot negar”, conclou.
