Carles Puigdemont ha d emanat al Tribunal Suprem que li apliqui la llei d’amnistia per l’anomenat ‘cas Tsunami’. La causa rau al jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona per a la majoria dels investigats, però en el cas de Puigdemont, aforat per ser eurodiputat en el moment d’obrir la causa per terrorisme, l’expedient va passar primer a l’Audiència Nacional i després al Suprem. La defensa de Puigdemont, encapçalada per l’advocat Gonzalo Boye, considera que els fets objecte del procediment s’engloben en els descrits a la norma. Cal recordar que el Suprem s’ha oposat a aplicar l’amnistia a Puigdemont en una altra causa, la que l’investiga per malversació arran de l’1-O, causa per la qual no ha estat jutjat pel fet d’estar a l’exili.
“En el cas present no es donen els requisits necessari, tant legalment com jurisprudencial, per entendre que els fets objecte d’investigació puguin ser exclosos de l’àmbit d’aplicació de la llei”, afirma l’escrit de la defensa. En concret, el text considera que aquests fets “no passen de l’exercici legítim del dret de manifestació”, per la qual cosa “no poden ser enquadrats” dins del que les directrius europees estableixen com a terrorisme.
“Pretendre alguna cosa diferent, sobre fets que són públics i notoris, no és més que la criminalització de l’exercici dels drets fonamentals”, considera el text. Alhora afirma que aquesta pretensió “contravé directament” el que estableix el Consell d’Europa quan recomana “abstenir-se de processar sistemàticament polítics per delictes relacionats amb el terrorisme” sempre que es refereixin al poble kurd.
La interpretació que en fa la defensa adaptada al cas català és que el Consell d’Europa “recomana abstenir-se de criminalitzar manifestants catalans presentant les manifestacions com si es tractés de delictes relacionats amb el terrorisme, fet que comportaria la banalització del concepte mateix de terrorisme”.
La defensa de Puigdemont tampoc creu que en aquelles manifestacions es causessin intencionadament violacions greus dels drets humans. En aquest sentit subratlla que la mort d’un turista francès per un atac de cor en el marc d’una de les manifestacions “no guarda cap relació” amb aquesta protesta i, per tant, “no pot ser qualificada d’intencionada ni causada per ningú específic, sinó per les pròpies circumstàncies i dolències mèdiques del traspassat”.
Així doncs, la defensa de Puigdemont considera que els fets investigats en cap cas concorden amb les excepcions marcades per la llei d’amnistia per no aplicar la mesura i demana, en conseqüència, que siguin amnistiats.
