La consellera d’Educació, Esther Niubó, s’ha compromès a abordar l'”infrafinançament” de l’escola pública però també de la concertada i a tendir cap a l'”equiparació” del sistema. En compareixença parlamentària, ha expressat la seva voluntat de caminar per arribar al 6% del PIB en educació en un termini raonable i ha reconegut que la pública necessita més diners. Ha afegit però que la concertada està, com va constatar el Síndic, infrafinançada i que cal continuar el camí marcat als pressupostos del 2023, quan es va augmentar la seva partida. D’altra banda, ha situat “dins la normalitat” que hi hagi un 2% de docents de baixa a l’inici de curs i ha apuntat que en l’administració pública el percentatge és d’aproximadament un 10%.
En la seva primera compareixença davant la comissió parlamentaria d’educació, Niubó ha expressat el seu “màxim compromís” amb la Llei d’Educació de Catalunya i ha recordat que aquesta parla d’un sistema d’educació que integra l’escola pública i la concertada. Sobre aquesta última ha destacat el “compromís històric” de molts d’aquests centres i també que no es van desvincular del pacte contra la segregació. “La voluntat és continuar amb el camí que va marcar el Síndic”, ha dit en al·lusió a l’informe que situava que la concertada estava infrafinançada.
En aquest sentit, Niubó ha recordat que sovint hi ha queixes sobre el fet que hi ha escoles concertades que cobren quotes però ha plantejat que “no s’aporta el finançament que correspondria”. Per tot plegat, ha expressat el seu compromís d’avançar per solucionar aquesta situació, també reforçant els elements que permetin garantir la igualtat d’oportunitats als alumnes independentment de la titularitat del centre al que vagin.
Consensos per aconseguir polítiques que millorin els resultats educatius
La consellera ha reiterat en diverses ocasions la petició als grups parlamentaris de bastir consensos amplis per tal de tirar endavant polítiques que permetin millorar els resultats educatius, la gran prioritat del Departament per aquesta legislatura. Així, ha reconegut que “difícilment” es podran superar els dèficits actuals si no hi ha una mirada “a mig i llarg termini” i per això ha reclamat “grans consensos amb la comunitat educativa però també polítics”.
Precisament sobre els resultats educatius, ha afirmat que el Govern “no es pot resignar” a l’empitjorament, tot i l’increment de la complicitat i la tendència similar en altres països. Per a Niubó, s’ha de prioritzar la millora educativa i s’ha recuperar “la confiança i el prestigi del sistema”. En aquest context, ha situat els docents i la comunitat educativa com una peça clau, però sense prescindir de l’ajuda que puguin donar organitzacions com l’OCDE. Sobre els docents en concret, ha dit que cal recuperar el diàleg i la confiança, així com despertar vocacions perquè falten professionals i “retenir” els que hi ha.
També sobre els professionals educatius, i tot i situar en la normalitat que hi hagi un 2% (més de 1.600) de baixa a l’inici de curs, ha afirmat que aquesta és també una preocupació per al departament ja que “és termòmetre d’alguna cosa”. El curs passat Educació va gestionar 57.000 substitucions, una xifra “molt elevada” i que ha reconegut que “també té un cost”.
Educació va donar a conèixer divendres passat que un 76% dels 2.140 docents que formen part del grup estable de substitucions ja estaven cobrint una baixa.
Universalització i gratuïtat de l’I1
Durant les seves intervencions, la consellera ha expressat la voluntat de complir amb els compromisos d’investidura amb ERC i els comuns i entre aquests ha mencionat avançar en la universalització del 0-3 i en la gratuïtat d’aquesta etapa. En concret, ha esperat “poder avançar” en la gratuïtat de l’I1 el curs vinent però ha afegit que sense la millora del finançament això no es podrà fer. Entre els objectius també hi ha el d’incrementar les places públiques.
A més, ha avançat que es presentarà un instrument per donar més seguretat jurídica als ajuntaments, titulars majoritaris de les escoles bressol, ja que ha lamentat que en l’aplicació de la gratuïtat de l’I2 han estat mancats d’aquesta seguretat.
Garantir l’assoliment de totes les llengües oficials
D’altra banda, Niubó ha reconegut la necessitat de millorar els resultats educatius també pel que fa a la llengua i ha defensat que l’objectiu final és l’assoliment de les competències en totes les llengües oficials però tenint en compte que el català “no és una llengua més”. La consellera ha assegurat que es mantindran ferms en el consens de la darrera llei sobre el català a l’escola i ha defensat la “flexibilitat” dels projectes lingüístics de cada centre segons la seva realitat. Amb tot, ha insistit que la recuperació de l’ús social del català “va més enllà de l’escola”.
Una altra de les principals línies del Departament serà la Formació Professional (FP), on ha reiterat que “no pot tornar a passar” el que ha passat amb la preinscripció i matriculació aquest curs. Així, s’ha compromès a ajustar l’oferta formativa a les necessitats del teixit productiu, dels territoris i dels aspirants i a finalitzar el procés al juliol. “No vol dir posar l’FP en mans de l’empesa, sinó tenir una FP moderna, vinculada al teixit econòmic i social i arrelada al territori”, ha declarat.
Per últim, ha expressat també la necessitat d’avançar en les inversions en infraestructures i ha explicat que hi ha actualment 937 mòduls funcionant, quan fa quatre cursos eren 1.006. Ha afegit però que la prioritat és donar solució a 79 centres que funcionen totalment en mòduls des de fa anys.
L’oposició reclama recursos, diàleg i resultats
La diputada de JxCat Anna Erra ha enumerat una llarga llista de temes competència del Departament, i ha assegurat que l’educació a Catalunya “ha tocat fons, cal un canvi de rumb, confiança i diàleg amb el sistema”. Sobre els docents, ha dit que estan “cansats” i cal prestigiar la seva feina perquè tinguin més autoritat i siguin respectats. Ells, ha dit, “són la clau del sistema i la seva qualitat”. Ha instat a desplegar totalment la LEC, donar més autonomia als centres i augmentar el pressupost.
Irene Aragonès, d’ERC, ha instat a revertir del tot les retallades de fa més de 10 anys, garantir la gratuïtat universal de totes les etapes d’educació obligatòria i incrementar el diàleg social per millorar l’FP. “El sistema té bons fonaments però trontolla en alguns punts”, ha conclòs. A més, ha demanat a la consellera diverses xifres d’alumnat i docents.
El diputat del PP Cristian Escribano ha dit a Niubó que se “li ha girat feina” a causa dels mals resultats de les proves PISA, que suposen un “retrocés de 15 o 20 anys”. Així, ha demanat reforçar l’autoritat dels docents i reduir la burocràcia, eliminar els barracons i agilitzar l’adscripció de centre als alumnes d’FP. Per últim, ha preguntat a la consellera si pensa complir la sentència del 25% de castellà a les aules.
Manuel Jesús Acosta, de Vox, ha estat molt dur amb el suposat “fracàs” del sistema educatiu català i ha dit que ERC ha estat “nefasta” per a la gestió educativa de la Generlitat. Ha remarcat els mals resultats dels alumnes catalans i ho ha atribuït en part a “l’adoctrinament” de l’escola catalana. Per últim, ha preguntat a Niubò si seguirà els consells del grup d’experts per millorar els resultats educatius, si garantirà la llibertat d’elecció d’escola per part de les famílies, si el català seguirà sent l’única llengua vehicular a les aules i si mantindrà els programes d”islamització i hipersexualització” a les aules.
Dels Comuns, Jessica Albiach, ha dit que calen més recursos per a l’escola, per arribar al 6% del PIB en despesa educativa, però alhora ha volgut treure tot el pes de l’educació a les escoles, ja que considera que la societat o els mitjans de comunicació també eduquen. Per a Albiach, l’existència de l’escola concertada és una “anomalia”, perquè és “una font de segregació i d’aspiració de recursos”. També aposta per retornar parcialment als mètodes memorístics, gestionar l’ús dels mòbils a les aules i tenir en compte els menjadors escolars com a espai educatiu.
Finalment, Laia Estrada, de la CUP, ha posat en dubte que el PSC pugui assolir una “escola catalana, pública i de qualitat”, perquè per això caldria passar del 3 al 6% del PIB, i no ho veu possible a causa de “l’espoli fiscal espanyol”. A més, ha preguntat a la consellera si pensa seguir reduint les ràtios o ja creu que s’ha arribat al límit. En tot cas, ha dit que cal reduir l’escola concertada, que arriba al 30% de les places, molt per sobre de la mitjana europea, cosa que considera una “barbaritat”. Per últim, ha demanat gestionar millor les places d’FP i les aules d’acollida accelerada per als alumnes nouvinguts.
