Edició 2245

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 17 de setembre del 2024
Edició 2245

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 17 de setembre del 2024

L’amnistia, el finançament i les apel·lacions a la pluralitat, les principals reivindicacions dels partits durant la Diada

El PSC fugia de les referències al finançament, un fet que ERC i els Comuns van recriminar-li; Junts, en canvi, va confrontar el discurs d'Illa pel que "no deia"

|

- Publicitat -

La Diada d’enguany ha estat marcada per l’aplicació de la llei d’amnistia, les negociacions de l’independentisme amb el PSOE i el PSC, el reclam d’un finançament singular per a Catalunya, així com per les apel·lacions a la pluralitat i el rebuig a l’extrema dreta. Els partits independentistes (excepte la CUP i l’extrema dreta d’Aliança Catalana), el PSC i els Comuns, així com diverses entitats van participar de la tradicional ofrena floral al monument de Rafel Casanova, que va suposar el tret de sortida a la jornada de la Diada, i un altaveu de les seves reivindicacions particulars.

Publicitat

Els primers a participar de l’ofrena van ser els Mossos d’Esquadra, juntament amb la Guàrdia Urbana i els serveis d’emergències com el cos dels Bombers de la Generalitat, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i els Agents Rurals.

Tot seguit, va ser el torn dels membres del nou Govern de la Generalitat, liderat pel PSC de Salvador Illa. La consellera i portaveu de l’executiu, Sílvia Paneque, va fer un parlament en el qual instava a acordar “noves fites de país” des del diàleg entre diferents: “Cadascú des de les seves aspiracions”, mentre també assegurava que la catalanitat és “un títol que honora”. En una línia semblant, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, destacava el “bon moment” polític de Catalunya per la “normalitat” institucional i el “respecte” a la pluralitat. I en nom del PSC, la viceprimera secretària del partit, Lluïsa Moret, va reivindicar una Diada “de tothom i per a tothom” respectant “les pluralitats del país”, tot subratllant és una jornada per posar èmfasi en el que uneix.

Una altra institució que va participar en l’ofrena és el Parlament amb el seu president al capdavant, Josep Rull, que va fer una crida a mantenir “la fermesa i la determinació” davant “l’incompliment radical” de l’amnistia per part del Suprem. En aquest context, va lamentar que es torni a commemorar una Diada amb l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig a un exili “infame”.

Els socis d’investidura, ERC i Comuns, reivindiquen el finançament

El discurs institucional de Salvador Illa amb motiu de la Diada no tenia cap referència al finançament singular que ERC i el PSC van pactar a canvi del suport en la investidura. Després dels menysteniments que el PSOE ha mostrat envers el finançament, assegurant que aquest no serà ni un concert ni una reforma, així com que Catalunya no sortirà del règim comú, el fet que el PSC hagi ignorat deliberadament qualsevol esment al nou model de finançament no ha agradat gens als socis d’investidura, ERC i els Comuns, que així ho van fer notar.

El secretari general adjunt d’Estratègia, Comunicació i Coordinació Institucional d’Esquerra, Juli Fernàndez, va refermar el “compromís” per aconseguir la sobirania fiscal i més eines per assolir la independència. I la líder dels comuns, Jéssica Albiach, va retreure directament a Illa que no esmentés la reforma del finançament en el discurs amb motiu de la Diada. “Hem trobat a faltar una menció expressa a un avanç en l’autogovern com és la reforma del finançament”, va lamentar.

Per la seva banda, la presidenta de Junts, Laura Borràs, va criticar durament el discurs institucional d’Illa, tot assegurant que “era més eloqüent pel que no deia que pel que deia”. En aquest sentit, Borràs apuntava que al missatge institucional s’hi hauria d’haver plasmat que la “prioritat” del Govern és “liderar el progrés de Catalunya”. En canvi, considerava que la del PSC va ser “més aviat no molestar el PSOE”.

ANC, Òmnium i Consell de la República fan una crida a participar de les manifestacions

Les entitats independentistes van aprofitar l’ofrena a Rafael Casanova per fer una crida a participar de les manifestacions convocades de manera unitària a diferents ciutats de Catalunya, les quals finalment van reunir unes 73.500 persones en total, segons les guàrdies urbanes i policies municipals. L‘ANC, per la seva banda, demanava a l’independentisme “reactivar-se més que mai i unir forces” per tal d’enfortir el país davant la intenció del PSC d’esmicolar la nació. 

Òmnium, per la seva part, feia una crida a participar de la Diada per demostrar que l’independentisme “no claudicarà mai”. El seu president Xavier Antich va refermar la “convicció” que Catalunya és una nació i té dret a decidir.

El Consell de la República, també organitzadora de les manifestacions, va qualificar la situació de “crítica”. “Part de l’independentisme ha deixat el control de les institucions a l’unionisme”, lamentava el portaveu Antoni Castellà.

Els sindicats demanen que s’apliqui l’amnistia

Els líders de CCOO i UGT, Javier Pacheco i Camil Ros, van reivindicar l’aplicació total de la llei d’amnistia. En concret, Pacheco confiava que els darrers canvis al capdavant del poder judicial estatal “acabin amb el bloqueig” en l’aplicació de la norma, tot subratllant que aquesta ha d’arribar “a totes les persones afectades”. De la seva banda, Ros reivindicava “que es compleixi” la llei com a primer pas definitiu per a la resolució del conflicte i s’entri en un procés de diàleg “per trobar una solució política que posteriorment sigui votada per la ciutadania”.

Publicitat

Opinió

Subscriu-te al canal de WhatsApp

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut