La manifestació per la Diada a Barcelona, que ha congregat 60.000 persones segons la Guàrdia Urbana, ha transcorregut sense incidents des de l’Estació de França fins a l’Arc de Triomf entre crits d’independència i moltes referències al nou escenari polític, amb el socialista Salvador Illa com president de la Generalitat. “Qui avala el 155 no es mereix ser el nostre president”, resava una gran pancarta just al darrere de la capçalera. Entre els manifestants, molts han fet notar a l’ACN el “desencís” que viu l’independentisme per la “desunió” dels partits. Vingudes des de Balaguer, una mare i una filla resumien: “Els polítics han tirat cadascun cap a un camí diferent i la gent està desmotivada, però esperem retrobar el camí”.
Unes 60.000 persones han assistit aquest dimecres a la manifestació convocada per l’ANC, Òmnium, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN a Barcelona, segons ha informat la Guàrdia Urbana de la capital catalana. La manifestació independentista de l’Onze de Setembre ha començat a caminar des de l’estació de França poc després de les quatre de la tarda. Enguany la convocatòria és descentralitzada i, sota el lema ‘Tornem als carrers’, ha comptat amb cinc mobilitzacions a Girona, Tarragona, Lleida, Tortosa i la de la capital catalana.
En un ambient força relaxat, i sense les aglomeracions de fa uns anys, la marxa ha avançat darrere d’una pancarta que reclamava la independència per fer efectiu el dret a l’habitatge (en aquesta edició descentralitzada, a cada ciutat el lema de la capçalera s’ha dedicat a un tema diferent). Crits d’independència, “els carrers seran sempre nostres” i “puta Espanya”, entre altres, han acompanyat la manifestació enguany tenyida del verd de les samarretes dissenyades per l’ANC.
“Illa no hauria de ser president”
Unes samarretes amb el lema “Fem més curt el camí” (cap a la independència), al qual feia referència una de les manifestants entrevistada per l’ACN. Maria Teresa, de Balaguer, ha lamentat la “decadència” que ha viscut, diu, l’independentisme després de l’1-O. “Els polítics s’han anat barallant els uns amb els altres i això decep una mica; la gent està desmotivada, anem una mica perduts, però esperem tornar a trobar el camí”, resumia. Al seu costat, la seva filla Noa, de 19 anys, es resignava per la menor afluència de gent aquest any. “Espero que algun dia podrem ser un país lliure, i crec que aquest és un sentiment que molts catalans porten dins, i això m’anima a manifestar-me”.
Diverses pancartes i lemes corejats han fet referència a la recent investidura del president Salvador Illa, amb el vot favorable d’ERC, un gest molt criticat a la manifestació. Portant un cartell que censurava “el pacte de la vergonya” (en referència a l’acord PSC-ERC per investir Salvador Illa), la tarragonina Rosa Maria s’ha manifestat amb duresa contra els “putos traïdors” d’ERC, alhora que reclamava “tornar a unificar” l’independentisme i tendir “ponts”.
La Lluïsa i el Jordi, veïns de l’Hospitalet de Llobregat i uns habituals de la manifestació de la Diada, comentaven també que enguany hi assisteixen “molt desencisats” perquè s’hagi investit Salvador Illa, “que estava a favor del 155”. “Penso que no hauria de ser president i que ens han pres molt el pèl, però ja s’ho trobaran a les eleccions”, deia ell, en referència al paper dels republicans en la consecució de la investidura d’Illa.
Resignat, creu que l’independentisme es troba ara mateix “en stand by” però que, “quan hi hagi un partit amb cara i ulls” aquest moviment tornarà a guanyar les eleccions.
Entre els manifestants a Barcelona hi havia precisament membres dels tres partits independentistes, ERC, Junts i la CUP, separadament. Per part d’ERC s’hi ha pogut veure la portaveu republicana Marta Vilalta, la vicepresidenta de la mesa del Parlament Raquel Sans i l’exconseller Juli Fernández. El president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, i la diputada de la CUP Laia Estrada i l’exdiputat dels cupaires Carles Riera, també hi eren.
Diversos joves han comentat a l’ACN que troben a faltar les marxes més multitudinàries d’uns anys enrere, com l’Ariadna Bonic, una jove de 19 anys vinguda de Campdevànol (Ripollès) que ha vingut a la manifestació de Barcelona “des de petita”. “Recordava molta més gent i més aglomeracions que ara; alguna cosa vol dir, que hi hagi menys gent manifestant-se…”, assumeix, assegurant que ella seguirà venint passi el que passi.
