El Govern ha analitzat aquest dimarts l’informe elaborat pel Departament de Política Lingüística sobre la situació de la llengua catalana, una petició que el president, Salvador Illa, va fer al Departament de Política Lingüística per establir les principals línies d’intervenció de la legislatura. El document està concebut per conèixer la situació de partida de la llengua catalana, l’anàlisi de les causes i les principals línies de treball. També hi inclou consideracions respecte a la situació de l’occità -aranès a l’Aran- i la llengua de signes catalana. Entre els reptes, s’identifica que cal incrementar el coneixement social de la llengua i garantir el català com la llengua d’ús normal a les institucions.
L’informe, titulat ‘Situació del català, l’occità aranès i la llengua de signes catalana i principals línies d’intervenció en política lingüística durant la legislatura’, destaca que el català és una llengua mitjana europea amb més de 10 milions de parlants, situant-se així en una posició similar o superior a altres llengües europees com el danès, el finès o l’eslovac. Aquesta comparació subratlla la rellevància demogràfica del català en el context europeu, on se sumen altres fortaleses com la seva oficialitat en la major part del domini lingüístic i una àmplia producció cultural i comunicativa.
El document també sosté que és una llengua d’ús “normal” en la majoria d’institucions públiques, tant a escala nacional com local, i que el seu ús en el sistema educatiu i universitari és notable. Així, remarca que la llengua gaudeix d’una presència “sòlida” en àmbits com la literatura, el teatre, els mitjans de comunicació local o la ràdio, entre altres.
Tot i això, l’informe també cita els reptes presents, com ara l’existència de bosses significatives de persones que desconeixen la llengua o un retrocés preocupant en l’ús del català en l’àmbit educatiu, sanitari i comercial. Algunes de les dades més recents fan referència al 2023 i constaten, per exemple, un retrocés en l’ús del català per part de l’alumnat durant les activitats en grup. Segons l’informe, el 2006 un 67,8% de l’alumnat de 4t d’ESO usava el català en activitats grupals, xifra que va disminuir fins al 22% durant 2022.
Així, l’estudi recull que hi ha àmbits on la presència del català continua sent “escassa o molt limitada”. Ho van patir, segons dades del 2023, sectors com la justícia – només un 6,8% de les sentències van ser en català-, el consum de cinema –únicament un 13,1% dels espectadors van triar el català com a primera preferència-, o el consum de videojocs – tan sols un 6,7% es van fer en català-.
Per fer front a aquests desafiaments, el document detalla cinc grans objectius: incrementar el coneixement social de la llengua, fer fàcil l’ús del català, garantir el català com la llengua d’ús normal de les institucions del país, incentivar el compromís amb la llengua per generar acords, estendre actituds positives i implantar hàbits d’ús favorables al català, i garantir els recursos humans i materials necessaris per assegurar l’èxit d’aquestes polítiques.
La situació de l’aranès
Pel que fa a l’aranès, l’informe reconeix la situació complicada d’aquesta llengua a causa de la seva demografia reduïda i els problemes d’estandardització. Proposa intensificar la col·laboració amb el Conselh Generau d’Aran per garantir la normalització de l’ús de l’aranès en àmbits com l’ensenyament, l’administració i els mitjans de comunicació.
Respecte a la llengua de signes catalana, es prioritza la millora de l’abast i les eines de formació, emmarcant-les en els nivells del Marc Europeu tant en la docència com en l’acreditació, augmentar la difusió de la llengua més enllà de la comunitat sorda i sord-cega, i també potenciar la recerca.
