El govern espanyol sembla que per fi fa passes endavant per complir els acords tancats amb els partits independentistes. Aquest dimecres, l’executiu espanyol ha confirmat que desclassificarà els informes del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) sobre els atemptats jihadistes del 17 d’agost de 2017, després que el dimarts es reactivés la comissió d’investigació sobre aquesta qüestió, que també formava part dels compromisos adoptats pel PSOE amb Junts per a fer presidenta del Congrés a Francina Armengol. Tot plegat, coincideix amb la negativa de Junts a aprovar el sostre de dèficit proposat pel govern espanyol, proposta que l’executiu va acabar retirant abans que fracassés per manca de suport.
La comissió d’investigació, que aquest dijous té previst aprovar el pla de treball amb els vots del PSOE i els seus socis, té com a objectiu a saber “la veritat” dels atemptats arran de la manca de transparència en la seva investigació. Junts ja ha mostrat interès, per exemple, en saber la relació entre el CNI i Abdelbaki Es Satti, imam de Ripoll; tanmateix, des de l‘executiu espanyol subratllen que no hi ha “res a amagar” pel que fa als serveis secrets.
Segons consta al pla d’actuació de la comissió, cal demanar al conjunt de les administracions públiques, autoritats i funcionaris tots els documents, informes, antecedents o dades que siguin necessaris per investigar, aclarir i analitzar el que va passar en aquell cop terrorista on va morir setze persones. Així mateix, des del Congrés també hi ha la intenció d’obrir una fase de compareixences que s’elaborarà i aprovarà pròximament.
Pel que fa als càrrecs vinculats al CNI hi ha dos escenaris possibles. Si s’opta per aplicar la llei que regula els serveis d’intel·ligència, haurien d’explicar-se davant la comissió de secrets oficials, que es fa a porta tancada. Si, per contra, el Consell de Ministres desclassifica la informació reservada o secreta que hi pugui haver en relació amb els atemptats, els membres del centre compareixeran davant la comissió dels atemptats, que és pública.
Pel que fa als documents sol·licitats, el PSOE i els seus socis han pactat reclamar la desclassificació de la informació “reservada o secreta” que pugui existir en relació amb els atemptats. En aquesta carpeta, es demanarà informació per part del CNI sobre el registre de visites a Es Satty a la presó de Castelló per part dels membres dels serveis secrets, així com la transcripció de les entrevistes mantingudes. Des de la comissió també es vol conèixer la informació existent sobre el permís de residència de llarga durada de l’imam i el seu procés de gestió.
Sobre els atemptats en si, es demana si hi va haver alguna circular a escala policial advertint de l’aplicació del reglament europeu sobre precursors d’explosius, així com el sumari amb vídeos i proves de veu dels testimonis. També es volen les proves documentals de la furgoneta blanca que es va trobar al carrer Sant Pere, de Sant Carles de la Ràpita, dies després de l’explosió a Alcanar, propietat d’Abdelbaki Es Satty, i que hi ha al dipòsit dels Mossos a Terrassa.
Un fet que pot entorpir la comissió és la seva data de caducitat, ja que les comissions caduquen al cap de sis mesos de posar-se en marxa i, en aquest cas, el termini que es complirà pròximament perquè no es compten els mesos de paralització. Així doncs, possiblement s’haurà d’allargar i prorrogar la comissió.
