L’advocat Gonzalo Boye acusa el CNI d’haver intentat apartar-lo de la defensa dels exiliats a l’inici de la seva arribada a Bèlgica circulant el “rumor” que ell era un dels seus espies. Així ho explica en el documental ‘Gonzalo Boye, l’enemic públic’ que s’ha presentat aquest dilluns a la tarda a la Filmoteca de Catalunya. El director Sebastián Arabia, que el 2016 ja va fer un documental sobre el lletrat, torna asseure’s amb Boye per abordar el cas de l’expresident Carles Puigdemont i l’acusació que pesa sobre ell mateix per haver ajudat presumptament el narcotraficant Sito Miñanco a blanquejar capitals. “Soc un advocat incòmode per a persones poderoses”, diu en el documental.
Boye denuncia en aquest film que la causa per blanqueig de capitals va ser fabricada després que Alemanya alliberés Puigdemont: “Com no poden amb ell, van per mi”. Segons l’advocat, el primer intent que va detectar per part de les autoritats espanyoles d’apartar-lo del cas del ‘procés’ va ser quan es va assabentar que “els hi havien fet arribar als exiliats” que ell era un agent del CNI. “Sé que el rumor provenia d’una periodista”, apunta Boye, sense donar noms i culpant-la, al seu torn, de ser ella l’espia.
El lletrat revela que els independentistes van convocar-lo a una reunió per abordar aquests rumors i que va ser sobretot l’exconseller Toni Comín qui el va defensar. Segons explica Boye, l’exeurodiputat de Junts fins i tot va proposar separar-se de la defensa de la resta d’exiliats, però finalment no ho van fer. En aquell moment Boye només tenia a Comín i l’exconsellera Meritxell Serret com a clients, segons explica.
En tot cas, va ser a partir de la negativa d’Alemanya a extradir Puigdemont per rebel·lió que Boye denuncia una “persecució judicial” a Espanya amb l’inici d’una sèrie de registres policials al seu despatx pel cas de l’Audiència Nacional per l’anomenada ‘operació Mito’ de presumpta introducció a Espanya de gairebé quatre tones de cocaïna i l’entramat creat per amagar els beneficis obtinguts. L’acusen de participar en l’elaboració de documents i contractes de compravenda de lletres de canvi per justificar i recuperar uns 900.000 euros intervinguts a Barajas.
Boye nega haver falsificat cap document i acusa la fiscalia de “fabricar” una causa contra ell amb un “testimoni fals” per obstaculitzar la seva defensa de Puigdemont. Està previst que s’assegui al banc dels acusats en el judici que se celebrarà a l’AN a partir de novembre.
Per tot plegat, el xilè confessa que se sent “molt incòmode” vivint a Madrid i que té la sensació d’haver-se convertit en un “enemic públic” d’Espanya.
Segon documental sobre Boye
‘Boye, l’enemic públic’ és el segon documental de Sebastián Arabia sobre l’advocat de Puigdemont. El primer el va estrenar el 2016, quan encara no representava als independentistes, i tractava sobretot sobre la condemna i empresonament el 1992 de Boye per col·laborar amb ETA en el segrest de l’empresari Emiliano Revilla. També reivindica la seva innocència en aquest film, que revisa destacades causes judicials que va portar Boye, com els judicis de l’11-M, el cas Bárcenas, la defensa d’Edward Snowden o la querella per Guantánamo.
Ara, Arabia recorre al mateix estil de documental -una llarga entrevista amb Boye mirant a càmera- per tractar la nova etapa de l’advocat un cop comença a defensar als exmembres del Govern de Puigdemont a Bèlgica. Dues hores i mitja de documental que repassa els fets de l’1 d’octubre i el procés judicial per l’extradició dels exiliats.
