Amnistia Internacional ha criticat el patró de “restriccions i atacs sistemàtics” contra la protesta pacífica a Europa i ha assenyalat diversos exemples tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya. En un nou informe, ha assegurat que Espanya destaca pels nou anys de vigència de les lleis mordassa -la de Seguretat Ciutadana i la doble reforma del Codi Penal-, la “impunitat d’abusos policials”, la “demonització” de la protesta, la persecució d’activistes i les infiltracions de policies en moviments socials. Part d’aquestes coses han passat a Catalunya, on també ha recordat l’ús de les pilotes de foam per part de la policia i les lesions provocades a alguns manifestants.
L’informe documenta l’ús “generalitzat” de força excessiva o innecessària per la policia contra els manifestants pacífics. En aquest àmbit, recorda l’afectació a diversos òrgans per l’ús de les bales de foam per part dels Mossos d’Esquadra entre 2018 i 2019. En concret, assegura que dos homes van perdre un ull, dues persones van patir traumatismes cranioencefàlics greus i un home va perdre un testicle. El 2021 una altra manifestant va perdre un globus ocular. Sobre aquests fets, ha recordat que el Govern ha introduït millores en el protocol d’ús de foam i que va anunciar la retirada de la munició “més lesiva”, tot i que sense concretar dates.
Sobre un d’aquests casos, el de la manifestant que va perdre un ull durant les protestes per l’empresonament de Pablo Hasél, ha lamentat que es va tancar el cas al maig amb “impunitat policial i absència de rendició de comptes”.
D’altra banda, apunta a les infiltracions de policies en moviments socials tant a Catalunya com al País Valencià i Madrid. AI ha instat les autoritats a dur a terme investigacions ràpides i exhaustives sobre aquests fets, especialment encaminades a oferir reparació a les persones que han pogut veure vulnerats els seus drets humans a conseqüències d’aquestes operacions policials. L’organització ha lamentat que el Congrés hagi rebutjat tramitar una proposició no de llei sobre aquesta qüestió i que el govern espanyol “continuï rebutjant proporcionar més informació sobre aquests operatius al·legant que es tracta d’informació classificada”.
A més, Amnistia ha alertat sobre la “tendència alarmant a l’estigmatització amb la finalitat de deslegitimar la protesta i els qui protesten”. Ha afegit que autoritats de 21 països comparteixen un discurs nociu que qualifica de terroristes, delinqüents, agents estrangers, anarquistes i extremistes les persones que es manifesten. En el cas d’Espanya, posa com a exemple que la Fiscalia hagin inclòs dues organitzacions pel clima sota l’epígraf ‘terrorisme nacional’.
D’altra banda, ha apuntat als falsos arguments de ‘seguretat nacional’ o ‘ordre públic’ emprats en alguns dels 21 països analitzats per prohibir o restringir “greument” les manifestacions de solidaritat amb el poble palestí.
L’informe assegura també que cada vegada més, els estats utilitzen noves tecnologies i instruments de vigilància per a vigilar selectivament i massivament manifestants. Això inclou, assegura, activitats de rastreig i seguiment i l’emmagatzemat de dades.
Tot plegat deriva en un efecte dissuasiu de la protesta, que afecta “de manera desproporcionada” els membres de grups racialitzats i marginats, perquè tenen més possibilitats de patir restriccions i repressió.
