Els actes de discriminació lingüística envers la llengua catalana i els seus parlants han crescut prop d’un 40% a la ciutat de Barcelona. En altres paraules, parlar català, la llengua pròpia de Catalunya, és el quart motiu de discriminació a la ciutat, segons l’últim Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2023, que s’ha publicat ara. Així, segons l’estudi, les discriminacions lingüístiques escalen posicions, només per darrere de les discriminacions racistes i xenòfobes, per motiu de salut (pel tracte diferenciat cap a persones amb VIH i amb trastorns de salut mental) i LGTBIfòbiques.
L’informe apunta que durant l’any 2023, es van denunciar fins a 125 discriminacions lingüístiques a Barcelona, una xifra que suposa un augment del 38,9 % respecte de les 90 discriminacions denunciades el 2022. Els anys anteriors se’n van denunciar 47 (el 2020) i 45 (el 2019). En total, l’any passat les discriminacions per parlar en català van suposar un 14,45 % dels 865 casos de discriminació totals denunciats per la Taula d’Entitats, un percentatge lleugerament superior al de l’any anterior.
Les empreses o entitats privades són les responsables de 80 dels casos denunciats, mentre que les administracions públiques han discriminat per motius lingüístics en uns altres 45 casos. En el cas de les empreses i entitats privades, van ser comeses sobretot per treballadors, com ara agents d’oficines bancàries i treballadors de comerços i restaurants, que van negar l’atenció oral en català als usuaris i clients. Pel que fa a l’àmbit públic, les discriminacions lingüístiques van ser perpetrades majoritàriament per funcionaris de l’àmbit de la salut i per agents dels cossos de seguretat locals. En totes les situacions, es va evidenciar una càrrega de tensió i d’estrès entre les persones afectades a causa del rebuig de parlar en la seva llengua.
L’informe es publica des de l’any 2018 fruit d’un treball conjunt amb l’Oficina per la No Discriminació i el Centre de Recursos en Drets Humans de l’Ajuntament de Barcelona. Les dades les proporciona la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a les Víctimes de Discriminació, de la qual forma part l’ONG del català Plataforma per la Llengua, i enguany també ha aportat alguna dada l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans. Les discriminacions aportades per Plataforma per la Llengua no són totes les queixes registrades a Barcelona, sinó només les discriminacions en què hi ha una exclusió explícita del dret de gaudir d’un servei o un producte bàsic.
De fet, Plataforma per la Llengua alerta d’una situació d’infradenúncia en el cas de les discriminacions lingüístiques, fet que dificulta realitzar un recompte real de tots els casos en què s’ha discriminat persones catalanoparlants per parlar la seva llengua a casa seva. L’ONG del català considera que les dades retraten la tendència a l’alça de les discriminacions per motius lingüístics, i que aquesta discriminació la pateixen especialment els catalanoparlants. Amb tot, l’entitat alerta que la normativa que teòricament empara els drets lingüístics dels catalanoparlants no és efectiva per aturar les discriminacions que pateixen ni la impunitat dels qui les practiquen.
