ACN Barcelona.-L’Any Internacional de la Infermera i la Llevadora, declarat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) pel 2020, ha quedat absolutament condicionat per la pandèmia del coronavirus. L’adjunta d’Innovació i Projectes a la Direcció Infermera de l’Hospital de Sant Pau, Meritxell Cucala, explica que les activitats que s’estaven preparant en la campanya ‘Nursing now’ per pensar el futur de la professió s’han convertit en “un agraïment a les companyes, que han tret el millor de la professió” en la crisi sanitària. “La tasca de la infermera s’ha visibilitzat en la pandèmia, però encara queda molt camí, com tenir més presència en àmbits de decisió”, diu en una entrevista a l’ACN amb motiu del Dia Internacional de la Infermera, el 12 de maig.
Un dels objectius de l’Any Internacional de la Infermera i la Llevadora era donar més visibilitat a aquestes professionals. Cucala reflexiona que tot i que la pandèmia del coronavirus ha posat de relleu el paper de les infermeres, encara queda recorregut, sobretot en “òrgans de decisió del sistema de salut i dins de les organitzacions hospitalàries” per incorporar la “mirada de tenir cura de les persones”. “Hem de ser més presents en molts altres àmbits, sobretot de decisió i polítics, però és veritat que en l’atenció directa dels pacients, com en la primària, les residències, les urgències o els dispositius dels diferents hospitals, la gent ha estat més conscient de la tasca de la infermera”, afirma, per afegir: “Potser és una oportunitat que ens brinda la pandèmia per visibilitzar l’acompanyament i l’estar al costat”. Per a l’adjunta d’Innovació, un altre dels fronts en què cal avançar és poder tenir més temps per fer recerca dins de l’horari laboral en les organitzacions hospitalàries. “Ens falta acabar de fer el salt en la part més professionalitzada de les infermeres dins de les organitzacions”, destaca. La infermera és aquella professional que en un dispositiu sanitari hi és “les 24 hores del dia els 365 dies l’any” per “respondre a les necessitats” dels pacients, reivindica Cucala. Algunes de les tasques principals de les infermeres són el control dels símptomes dels pacients; preparar i administrar-los la medicació; controlar tots els paràmetres clínics i la maquinària a les UCI, però també respondre a altres necessitats que no són “tan biomèdiques”, com “d’acompanyament, de relacionar-se o de poder-se comunicar”, assenyala. “La infermera que està al peu de llit és la que veu aquestes mancances i intenta ajudar el pacient”, condensa. En la pandèmia, les infermeres han continuat estant al costat dels pacients amb coronavirus i donant-los la mà tot i les “barreres físiques” dels equips de protecció individual. “De vegades els han continuat agafant de la mà sense adonar-se que no estaven tenint un contacte pell amb pell”, explica. La pandèmia ha gravat moments molt difícils entre els professionals sanitaris, per la situació dels pacients, i també per la personal, de vegades allunyats de la família perquè no els volien contagiar. Els hospitals estan reorganitzant-se aquests dies per recuperar l’activitat no covid-19 i combinar-la amb l’atenció a pacients amb la malaltia, després d’una gran transformació el març per respondre a l’emergència que ha assotat el sistema sanitari. Cucala ho descriu com un “tsunami”. “Vèiem que venia i que havíem de córrer per anar unes hores al davant del que anava succeint i per poder donar-hi resposta”, expressa, i recalca que l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, com la resta de centres catalans, es va convertir en un “monogràfic pràcticament dedicat tot a pacients amb la covid-19”. Entre altres ampliacions en temps rècord, Sant Pau va més que triplicar els llits d’UCI i va arribar als 98, mentre que habitualment en té 30.
