Tots els grans analistes polítics donaven per fet una victòria de l’extrema dreta a França i finalment ha resultat que, gràcies a l’esforç d’alguns líders polítics i davant d’una situació d’emergència nacional a França, s’ha entès que era la unitat el que d’entrada efectivament podia aturar el desastre, com així ha estat.
Doncs resulta que a Catalunya també estem en una situació d’emergència nacional: no només és el país en conjunt qui està en perill sinó que, a més, en el nostre cas som al davant d’un perill afegit davant l’opció que el 155, que reuneix els unionistes, des del PSC a l’extrema dreta del PP i Vox, acabin controlant el poc poder del Govern de la Generalitat.
Només cal emmirallar-nos en França i en la rapidíssima reacció que han tingut els partits davant llurs eleccions precipitadament convocades per comprovar diàfanament que l’única manera d’evitar l’arribada del 155 a Generalitat passa per un gran acord entre els tres partits independentistes i les entitats de la societat civil. Aquesta entesa no hi té res a veure amb JuntsxSí, de fet és una coalició molt millor, amb molta generositat i transparència per part de tots els implicats. Celebrem la reunió d’avui mateix a Waterloo, que esperem que no es limiti només a reaccionar contra la mala praxi judicial sobre l’amnistia i que s’hagi entrat fermament en la unitat d’acció per mantenir la Generalitat.
Si França ha estat salvada per un Nou Front Popular, nosaltres ho tenim igualment de fàcil: ha de ser un Nou Front Independentista qui prepari les eleccions del 13 d’octubre, que configuri un projecte guanyador a través d’un gran acord de govern signat abans de les eleccions i que contempli un pla de treball per avançar cap a la independència. Tots sabem que Espanya incompleix sempre les seves promeses i compromisos i que nosaltres, si els parem l’orella, sempre en sortim perdent. Els darrers exemples els tenim en l’oficialitat de la llengua catalana a Europa, el silenci del govern espanyol davant del genocidi lingüístic, que afecta tots els territoris de parla catalana, i, no cal dir, les martingales judicials sobre la llei d’amnistia que, com diu el professor Urias, mai no serà aplicada.
No tenim alternativa i els líders polítics actuals de l’independentisme ho saben. Ara cal que siguin valents, s’ho creguin i comencin des d’ara mateix a fer-ho possible amb reunions discretes però reals, amb l’ANC i Òmnium actuant de fedataris públics.
És caixa o faixa: o es fa un Front independentista per al 13 d’octubre #FrontIndependentista13O o veurem l’entrada del 155 al Palau de la Generalitat.
